No sé si les habrá pasado, pero a veces nos encontramos privados de nuestras emociones; hay ciertas emociones que están bien vistas o que son consideradas razonables; es más, en ocasiones si no muestras un estereotipo de emociones que vaya acuerdo con ciertos actos o procedimientos (por ejemplo llorar o estar serio en un entierro, saltar de alegría si te toca la lotería...etc.), te pueden tachar de bicho raro e insensible.
Cada persona desarrolla sus emociones día a día, y el entorno, la sociedad y el razonamiento lógico de los actos, influyen en la manera de tratar esas emociones, hasta llegar al punto de transformarlas o cambiarlas, e incluso aprender ciertas emociones que no sientes como tuyas (sino de todo un colectivo). El hecho de tener empatía por el prójimo, hace que te pongas en la piel de éste y puedas sentir dichas emociones como él mismo, pero realmente nunca serán las mismas.
Creo que la censura de las emociones es muy cultural y propio de cada territorio; según las costumbres que haya habido, el tipo de religión...etc., cada etnia, sitio y demás, han evolucionado de tal forma que expresan ciertas emociones de un modo muy distinto (muchas veces nos podemos encontrar emociones por razones muy distintas), pero, como he empezado el párrafo, debo decir que siempre hay censura.
Como han podido observar, la emoción de censura es un juego de palabras, en el cual quiero reivindicar el poder de la emoción frente a cualquier censura; me gustaría que cuando viéramos a alguien llorar, no giráramos la cabeza con acto bochornoso de quien no quiere saber nada o le incomoda éste; me gustaría que cuando viéramos a alguien saltar de alegría no lo tacháramos de excéntrico; me gustaría que en cualquier momento pudiera expresar mis emociones sin sentirme observado como si mis actos estuvieran fuera de lugar y no fueran una consecuencia de ser humano.
21.12.09
29.11.09
Proverbis del món (b)
Us agraden els proverbis?
Els proverbis, refranys i frases cèlebres, sempre m'han fet pensar: d'on surten? quin és el seu origen? quan temps fa que existeixen?
Quasi tots els proverbis i refranys són anònims, essent aquests últims dins un àmbit més popular, tipus: "cel rogent, pluja i vent". I els proverbis, tenen un caire més filosòfic i solen estar acompanyats pel país d'origen del qual provenen, tipus: "la vellesa comença quan el record és més fort que l'espeperança", proverbi hindú. Com hom sabrà, normalment les frases cèlebres tenen autor determinat, i sempre s'acompanya la frase amb el nom de l'autor, tipus: "si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", Albert Einstein.
Personalment els que més m'atrauen són els proverbis i els refranys ja que són més regionals; pots trobar refranys molt diferents dins d'una mateixa província. Si tenim en compte que els refranys descriuen més la realitat, i, per exemple, antigament podia servir als agricultors per preveure pluges, o altres inclemències del temps, no és estrany que a cada zona existeixin diferents tipus. Per altre banda, els proverbis al tenir un caire més filosòfic, et poden fer pensar o tenir una visió diferent sobre un tema. El que em fa més gràcia és que cada país té els seus proverbis, i, encara que pots trobar paral·lelismes entre uns i altres, cada territori te un estil diferent; també pots observar a què li donen més importància i a què no.
A continuació escric alguns proverbis de diferents països per mostrar-vos la varietat que existeix:
A ningú li fa mal el cap quan consola algú altre. Proverbi indi
Adán va menjar una poma i encara ens fa mal les dents. Proverbi hungarès
A l'amor, com a una ceràmica, quan es trenca, encara que es reconstrueixi, es veuen les cicatrius. Proverbi grec
Al gos que té diners se li diu senyor gos. Proverbi àrab
Anherla quelcom suficient temps i ja no ho voldràs. Proverbi xinès
Abans que la llum del sol pugui brillar a través de la finestra, s'han d'aixecar les persianes. Proverbi nortamericà
Anyorar el passat és còrrer darrera el vent. Proverbi rus
El lleó també s'ha de defensar de les mosques. Proverbi alemà
És bo tenir amics, encara que sigui a l'infern. Proverbi espanyol
Amb diners a la butxaca s'és intel·ligent, atractiu i a més es canta bé. Proverbi jueu
Amb la primera copa l'home beu vi; amb la segona el vi beu vi; y amb la tercera, el vi beu a l'home. Proverbi japonès
Amb paraules agradables i una mica d'amabilitat es pot arrastrar un elefant amb un cabell. Proverbi persa
He trobat aquests proverbis a la web: http//www.pensamientos.org/pensamientosproverbios.htm, n'hi ha més i molt interessants!!
Versión en Castellano ----------------------------------------------------
PROVERBIOS DEL MUNDO
¿Os gustan los proverbios?
Los proverbios, refranes y frases célebres, siempre me han hecho pensar: ¿de dónde salen?¿cuál es su origen? ¿cuanto tiempo hace que existen?
Casi todos los proverbios y refranes son anónimos, siendo estos últimos dentro de un ámbito más popular, tipo: "no por mucho madrugar, amanece más temprano". Y los proverbios, tienen un matiz más filosófico y suelen estar acompañados por el país de origen del cual provienen, tipo: "la vejez empieza cuando el recuerdo es más fuerte que el espeperança", proverbio hindú. Como se sabrá, normalmente las frases célebres tienen autor determinado, y siempre se acompaña la frase con el nombre del autor, tipo: "si buscas resultados diferentes, no hagas siempre lo mismo", Albert Einstein.
Personalmente los que más me atraen son los proverbios y los refranes puesto que son más regionales; puedes encontrar refranes muy diferentes dentro de una misma provincia. Si tenemos en cuenta que los refranes describen más la realidad, y, por ejemplo, antiguamente podía servir a los agricultores para prever lluvias, u otras inclemencias del tiempo, no es extraño que en cada zona existan diferentes tipos. Por otro lado, los proverbios, al tener un matiz más filosófico, te pueden hacer pensar o tener una visión diferente sobre un tema. El que me hace más gracia es que cada país tiene sus proverbios, y, aunque puedes encontrar paralelismos entre unos y otros, cada territorio tiene un estilo diferente; también puedes observar a qué le dan más importancia y a qué no.
A continuación escribo algunos proverbios de diferentes países para mostraros la variedad que existe:
A nadie le hace daño la cabeza cuando consuela a otro. Proverbio indio
Adán comió una manzana y todavía nos hace daño los dientes. Proverbio húngaro
Al amor, como una cerámica, cuando se rompe, aunque se reconstruya, se ven las cicatrices. Proverbio griego
Al perro que tiene dinero se le llama señor perro. Proverbio árabe
Anherla algo suficiente tiempo y ya no lo querrás. Proverbio chino
Antes de que la luz del sol pueda brillar a través de la ventana, se tienen que levantar las persianas. Proverbio norteamericano
Añorar el pasado es correr detrás del viento. Proverbio ruso
El león también tiene que defenderse de las moscas. Proverbio aleman
Es bueno tener amigos, aunque sea en el infierno. Proverbio español
Con dinero en el bolsillo se es inteligente, atractivo y además se canta bien. Proverbio judío
Con la primera copa el hombre bebe vino; con la segunda el vino bebe vino; y con la tercera, el vino bebe al hombre. Proverbio japonés
Con palabras agradables y algo de amabilidad se puede arrastrar un elefante con un cabello. Proverbio persa
He encontrado estos proverbios a la web: http//www.pensamientos.org/pensamientosproverbios.htm, hay más y muy interesantes!!
Els proverbis, refranys i frases cèlebres, sempre m'han fet pensar: d'on surten? quin és el seu origen? quan temps fa que existeixen?
Quasi tots els proverbis i refranys són anònims, essent aquests últims dins un àmbit més popular, tipus: "cel rogent, pluja i vent". I els proverbis, tenen un caire més filosòfic i solen estar acompanyats pel país d'origen del qual provenen, tipus: "la vellesa comença quan el record és més fort que l'espeperança", proverbi hindú. Com hom sabrà, normalment les frases cèlebres tenen autor determinat, i sempre s'acompanya la frase amb el nom de l'autor, tipus: "si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix", Albert Einstein.
Personalment els que més m'atrauen són els proverbis i els refranys ja que són més regionals; pots trobar refranys molt diferents dins d'una mateixa província. Si tenim en compte que els refranys descriuen més la realitat, i, per exemple, antigament podia servir als agricultors per preveure pluges, o altres inclemències del temps, no és estrany que a cada zona existeixin diferents tipus. Per altre banda, els proverbis al tenir un caire més filosòfic, et poden fer pensar o tenir una visió diferent sobre un tema. El que em fa més gràcia és que cada país té els seus proverbis, i, encara que pots trobar paral·lelismes entre uns i altres, cada territori te un estil diferent; també pots observar a què li donen més importància i a què no.
A continuació escric alguns proverbis de diferents països per mostrar-vos la varietat que existeix:
A ningú li fa mal el cap quan consola algú altre. Proverbi indi
Adán va menjar una poma i encara ens fa mal les dents. Proverbi hungarès
A l'amor, com a una ceràmica, quan es trenca, encara que es reconstrueixi, es veuen les cicatrius. Proverbi grec
Al gos que té diners se li diu senyor gos. Proverbi àrab
Anherla quelcom suficient temps i ja no ho voldràs. Proverbi xinès
Abans que la llum del sol pugui brillar a través de la finestra, s'han d'aixecar les persianes. Proverbi nortamericà
Anyorar el passat és còrrer darrera el vent. Proverbi rus
El lleó també s'ha de defensar de les mosques. Proverbi alemà
És bo tenir amics, encara que sigui a l'infern. Proverbi espanyol
Amb diners a la butxaca s'és intel·ligent, atractiu i a més es canta bé. Proverbi jueu
Amb la primera copa l'home beu vi; amb la segona el vi beu vi; y amb la tercera, el vi beu a l'home. Proverbi japonès
Amb paraules agradables i una mica d'amabilitat es pot arrastrar un elefant amb un cabell. Proverbi persa
He trobat aquests proverbis a la web: http//www.pensamientos.org/pensamientosproverbios.htm, n'hi ha més i molt interessants!!
Versión en Castellano ----------------------------------------------------
PROVERBIOS DEL MUNDO
¿Os gustan los proverbios?
Los proverbios, refranes y frases célebres, siempre me han hecho pensar: ¿de dónde salen?¿cuál es su origen? ¿cuanto tiempo hace que existen?
Casi todos los proverbios y refranes son anónimos, siendo estos últimos dentro de un ámbito más popular, tipo: "no por mucho madrugar, amanece más temprano". Y los proverbios, tienen un matiz más filosófico y suelen estar acompañados por el país de origen del cual provienen, tipo: "la vejez empieza cuando el recuerdo es más fuerte que el espeperança", proverbio hindú. Como se sabrá, normalmente las frases célebres tienen autor determinado, y siempre se acompaña la frase con el nombre del autor, tipo: "si buscas resultados diferentes, no hagas siempre lo mismo", Albert Einstein.
Personalmente los que más me atraen son los proverbios y los refranes puesto que son más regionales; puedes encontrar refranes muy diferentes dentro de una misma provincia. Si tenemos en cuenta que los refranes describen más la realidad, y, por ejemplo, antiguamente podía servir a los agricultores para prever lluvias, u otras inclemencias del tiempo, no es extraño que en cada zona existan diferentes tipos. Por otro lado, los proverbios, al tener un matiz más filosófico, te pueden hacer pensar o tener una visión diferente sobre un tema. El que me hace más gracia es que cada país tiene sus proverbios, y, aunque puedes encontrar paralelismos entre unos y otros, cada territorio tiene un estilo diferente; también puedes observar a qué le dan más importancia y a qué no.
A continuación escribo algunos proverbios de diferentes países para mostraros la variedad que existe:
A nadie le hace daño la cabeza cuando consuela a otro. Proverbio indio
Adán comió una manzana y todavía nos hace daño los dientes. Proverbio húngaro
Al amor, como una cerámica, cuando se rompe, aunque se reconstruya, se ven las cicatrices. Proverbio griego
Al perro que tiene dinero se le llama señor perro. Proverbio árabe
Anherla algo suficiente tiempo y ya no lo querrás. Proverbio chino
Antes de que la luz del sol pueda brillar a través de la ventana, se tienen que levantar las persianas. Proverbio norteamericano
Añorar el pasado es correr detrás del viento. Proverbio ruso
El león también tiene que defenderse de las moscas. Proverbio aleman
Es bueno tener amigos, aunque sea en el infierno. Proverbio español
Con dinero en el bolsillo se es inteligente, atractivo y además se canta bien. Proverbio judío
Con la primera copa el hombre bebe vino; con la segunda el vino bebe vino; y con la tercera, el vino bebe al hombre. Proverbio japonés
Con palabras agradables y algo de amabilidad se puede arrastrar un elefante con un cabello. Proverbio persa
He encontrado estos proverbios a la web: http//www.pensamientos.org/pensamientosproverbios.htm, hay más y muy interesantes!!
18.11.09
Comentari de les enquestes (b)
Creieu que tindrà èxit els e-books a Espanya?
El 100% de les persones que han votat (2 persones: una sóc jo i l'altre la conec molt bé...un petó), han escollit la resposta: Sí, ja és hora que no gastar tant paper.
Aquesta enquesta ha tingut poc èxit, i les posssibles respostes potser no eren prou encertades, però la meva opinió sobre aquest tema és precisament el possible estalvi de paper que poden proporcionar els suports digitals. A part de tot el malgast de paper, també es pot disminuir el volum de llibres d'una casa, fet que, al llarg de la vida, pot significar tenir tota la casa plena d'aquests. Per altre banda no tinc cap e-book, i tampoc m'imagino com pot ser llegir amb aquesta eina, però com que cada vegada utilitzo més l'ordinador per: llegir el diari, escriure, utilizar una agenda...etc, penso que és un pas més cap a la digitalització. També s'hauria de saber quin gast d'energia genera un tipus d'aparell com aquest...què penseu?? serà factible aquesta eina??
Penseu que la crisi ha servit per poder fer acomiadaments més barats?
El 88% (8 vots) han votat que sí, i el 11% (1 vot) no. És l'enquesta que ha tingut més èxit, i penso que per varis motius: per la gran repercusió mediàtica que ha tingut i perquè va estar molt de temps disponible per votar.
La meva opinió sobre aquest tema és totalment SI. Penso que sí que hi ha hagut crisi, sobretot en determinats sectors (indústria i autónoms), però tinc la sensació que s'ha aprofitat l'esdeveniment per declarar-se insolvent o amb pocs recursos i poder acomiadar de manera fàcil (sense tota la compensació econòmica) a certs empleats. Tot el tema econòmic se m'escapa de les mans, crec que el que he après amb aquesta crisi ha estat que no entenc ben bé com funcionen els estats, per què s'ha donat diners als bancs, per què no s'ha ajudat gaire als autònoms...però la sensació que em queda és que hi ha un cert descontrol en aquest àmbit, i penso que seria bo que es prenguessin mesures de control perquè ningú es pogués enriquir exageradament, ni que una mala gestió de les inversions i negocis pogués desencadenar tot aquests processos que ens han portat a una "crisi". Què penseu?? posarieu més control o serieu més lliberals pel que fa a l'economia?
Estarieu d'acord a limitar les quantitats económiques futbolístiques?
El 75%(3 vots) ha votat que sí, i el 25% (1 vot) no. Per mi ha tingut prou èxit aquesta enquesta, a més va ser la primera i em va fer il·lusió.
Aquesta pregunta la vaig plantejar arran de la gran compra de Cristiano Ronaldo per part del Real Madrid...realment no sé quina quantitat era exactament però sé que era molt, és més si m'ho diguessin no em cabria al cap. El meu vot va ser que sí, perquè no entenc com es pot gastar tants diners per un jugador de futbol, però també s'ha de tenir en compte que és un fet econòmic, i que si les quantitats econòmiques del món del futbol són tant altes és perquè és un negoci i genera molts diners. Segurament la compra de Cristiano Ronaldo ja està amortizada (no en tinc ni idea, però m'imagino que amb el "merchandising" i altres mesures, s'ha pogut solventar o falta poc). Potser el fet que em xoca més és la mescla del futbol amb l'economia, i que esdevé un negoci juntament amb un espectacle...per això em costa d'assimilar que ja no es juga pel bon joc (que sí que té a veure, perquè si jugues bé guanyes més diners perquè ve més gent a veure't) sino per guanyar diners...etc. Realment si ens posem a mirar altres activitats, també em costa d'assimilar el fet econòmic amb l'art...se'm desborda l'assumpte...què penseu?? és un negoci més el futbol, o també es s'ha d'apreciar la serva part esportiva??
Fins aquí els comentaris de les enquestes, properament en proposaré més!!
Versión en Castellano ------------------------------------------------------
COMENTARIOS DE LAS ENCUESTAS
¿Creeis que tendrá éxito los e-books en España?
El 100% de las personas que han votado (2 personas: una soy yo y la otra la conozco muy bien...un beso!!), han escogido la respuesta: Sí, ya es hora de no gastar tanto papel.
Esta encuesta ha tenido poco éxito, y las posibles respuestas quizás no eran lo suficiente acertadas, pero mi opinión sobre este tema es precisamente el posible ahorro de papel que pueden proporcionar los soportes digitales. Aparte de todo el derroche de papel, también se puede disminuir el volumen de libros de una casa, hecho que, a lo largo de la vida, puede significar tener toda la casa llena de éstos. Por otro lado no tengo ningún e-book, y tampoco me imagino cómo puede ser leer con esta herramienta, pero como que cada vez utilizo más el ordenador para: leer el periódico, escribir, utilizar una agenda...etc, pienso que es un paso más hacia la digitalización. También deberíamos saber qué gasto de energía genera un tipo de aparato como éste...qué pensáis?? será factible esta herramienta??
¿Pensáis que la crisis ha servido por poder hacer despidos más baratos?
El 88% (8 votos) han votado que sí, y el 11% (1 voto) no. Es la encuesta que ha tenido más éxito, y pienso que por varios motivos: por la gran repercusión mediática que ha tenido y porque estuvo mucho tiempo disponible para votar.
Mi opinión sobre este tema es totalmente SÍ. Pienso que sí que ha habido crisis, sobre todo en determinados sectores (industria y autónomos), pero tengo la sensación de que se ha aprovechado el acontecimiento para declararse insolvente o con pocos recursos y poder despedir de manera fácil (sin toda la compensación económica) a ciertos empleados. Todo el tema económico se me escapa de las manos, creo que lo que he aprendido con esta crisis ha sido que no entiendo muy bien como funcionan los estados, por qué se ha dado dinero a los bancos, por qué no se ha ayudado demasiado a los autónomos...pero la sensación que me queda es que hay un cierto descontrol en este ámbito, y pienso que sería bueno que se tomaran medidas de control porque nadie se pudiera enriquecer exageradamente, ni que una mala gestión de las inversiones y negocios pudiera desencadenar todos estos procesos que nos han llevado a una "crisis". Qué pensáis?? pondriáis más control o seriáis más lliberals con respecto a la economía?
¿Estariáis de acuerdo enlimitar las cantidades económicas futbolísticas?
El 75%(3 votos) ha votado que sí, y el 25% (1 voto) no. Por mí ha tenido lo suficiente éxito esta encuesta, además fue la primera y me hizo ilusión.
Esta pregunta la planteé a raíz de la gran compra de Cristiano Ronaldo por parte del Real Madrid...realmente no sé qué cantidad era exactamente pero sé que era mucho, es más, si me lo dijeran no me cabría en la cabeza. Mi voto fue que sí, porque no entiendo como se puede gastar tanto dinero por un jugador de fútbol, pero también se debe tener en cuenta que es un hecho económico, y que si las cantidades económicas del mundo del fútbol son tan altas es porque es un negocio y genera mucho dinero. Seguramente la compra de Cristiano Ronaldo ya está amortizada (no tengo ni idea, pero me imagino que con el "merchandising" y otras medidas, se ha podido solventar o falta poco). Quizás el hecho que me choca más es la mezcla del fútbol con la economía, y que acaba siendo un negocio junto con un espectáculo...por esto me cuesta de asimilar que ya no se juega por el buen juego (que sí que tiene que ver, porque si juegas bien ganas más dinero porque viene más gente a verte) sino por ganar dinero...etc. Realmente si nos ponemos a mirar otras actividades, también me cuesta de asimilar el hecho económico con el arte...se me desborda el asunto...qué pensáis?? es un negocio más el fútbol, o también se tiene que apreciar la parte deportiva??
Hasta aquí los comentarios de las encuestas, próximamente propondré más!!
El 100% de les persones que han votat (2 persones: una sóc jo i l'altre la conec molt bé...un petó), han escollit la resposta: Sí, ja és hora que no gastar tant paper.
Aquesta enquesta ha tingut poc èxit, i les posssibles respostes potser no eren prou encertades, però la meva opinió sobre aquest tema és precisament el possible estalvi de paper que poden proporcionar els suports digitals. A part de tot el malgast de paper, també es pot disminuir el volum de llibres d'una casa, fet que, al llarg de la vida, pot significar tenir tota la casa plena d'aquests. Per altre banda no tinc cap e-book, i tampoc m'imagino com pot ser llegir amb aquesta eina, però com que cada vegada utilitzo més l'ordinador per: llegir el diari, escriure, utilizar una agenda...etc, penso que és un pas més cap a la digitalització. També s'hauria de saber quin gast d'energia genera un tipus d'aparell com aquest...què penseu?? serà factible aquesta eina??
Penseu que la crisi ha servit per poder fer acomiadaments més barats?
El 88% (8 vots) han votat que sí, i el 11% (1 vot) no. És l'enquesta que ha tingut més èxit, i penso que per varis motius: per la gran repercusió mediàtica que ha tingut i perquè va estar molt de temps disponible per votar.
La meva opinió sobre aquest tema és totalment SI. Penso que sí que hi ha hagut crisi, sobretot en determinats sectors (indústria i autónoms), però tinc la sensació que s'ha aprofitat l'esdeveniment per declarar-se insolvent o amb pocs recursos i poder acomiadar de manera fàcil (sense tota la compensació econòmica) a certs empleats. Tot el tema econòmic se m'escapa de les mans, crec que el que he après amb aquesta crisi ha estat que no entenc ben bé com funcionen els estats, per què s'ha donat diners als bancs, per què no s'ha ajudat gaire als autònoms...però la sensació que em queda és que hi ha un cert descontrol en aquest àmbit, i penso que seria bo que es prenguessin mesures de control perquè ningú es pogués enriquir exageradament, ni que una mala gestió de les inversions i negocis pogués desencadenar tot aquests processos que ens han portat a una "crisi". Què penseu?? posarieu més control o serieu més lliberals pel que fa a l'economia?
Estarieu d'acord a limitar les quantitats económiques futbolístiques?
El 75%(3 vots) ha votat que sí, i el 25% (1 vot) no. Per mi ha tingut prou èxit aquesta enquesta, a més va ser la primera i em va fer il·lusió.
Aquesta pregunta la vaig plantejar arran de la gran compra de Cristiano Ronaldo per part del Real Madrid...realment no sé quina quantitat era exactament però sé que era molt, és més si m'ho diguessin no em cabria al cap. El meu vot va ser que sí, perquè no entenc com es pot gastar tants diners per un jugador de futbol, però també s'ha de tenir en compte que és un fet econòmic, i que si les quantitats econòmiques del món del futbol són tant altes és perquè és un negoci i genera molts diners. Segurament la compra de Cristiano Ronaldo ja està amortizada (no en tinc ni idea, però m'imagino que amb el "merchandising" i altres mesures, s'ha pogut solventar o falta poc). Potser el fet que em xoca més és la mescla del futbol amb l'economia, i que esdevé un negoci juntament amb un espectacle...per això em costa d'assimilar que ja no es juga pel bon joc (que sí que té a veure, perquè si jugues bé guanyes més diners perquè ve més gent a veure't) sino per guanyar diners...etc. Realment si ens posem a mirar altres activitats, també em costa d'assimilar el fet econòmic amb l'art...se'm desborda l'assumpte...què penseu?? és un negoci més el futbol, o també es s'ha d'apreciar la serva part esportiva??
Fins aquí els comentaris de les enquestes, properament en proposaré més!!
Versión en Castellano ------------------------------------------------------
COMENTARIOS DE LAS ENCUESTAS
¿Creeis que tendrá éxito los e-books en España?
El 100% de las personas que han votado (2 personas: una soy yo y la otra la conozco muy bien...un beso!!), han escogido la respuesta: Sí, ya es hora de no gastar tanto papel.
Esta encuesta ha tenido poco éxito, y las posibles respuestas quizás no eran lo suficiente acertadas, pero mi opinión sobre este tema es precisamente el posible ahorro de papel que pueden proporcionar los soportes digitales. Aparte de todo el derroche de papel, también se puede disminuir el volumen de libros de una casa, hecho que, a lo largo de la vida, puede significar tener toda la casa llena de éstos. Por otro lado no tengo ningún e-book, y tampoco me imagino cómo puede ser leer con esta herramienta, pero como que cada vez utilizo más el ordenador para: leer el periódico, escribir, utilizar una agenda...etc, pienso que es un paso más hacia la digitalización. También deberíamos saber qué gasto de energía genera un tipo de aparato como éste...qué pensáis?? será factible esta herramienta??
¿Pensáis que la crisis ha servido por poder hacer despidos más baratos?
El 88% (8 votos) han votado que sí, y el 11% (1 voto) no. Es la encuesta que ha tenido más éxito, y pienso que por varios motivos: por la gran repercusión mediática que ha tenido y porque estuvo mucho tiempo disponible para votar.
Mi opinión sobre este tema es totalmente SÍ. Pienso que sí que ha habido crisis, sobre todo en determinados sectores (industria y autónomos), pero tengo la sensación de que se ha aprovechado el acontecimiento para declararse insolvente o con pocos recursos y poder despedir de manera fácil (sin toda la compensación económica) a ciertos empleados. Todo el tema económico se me escapa de las manos, creo que lo que he aprendido con esta crisis ha sido que no entiendo muy bien como funcionan los estados, por qué se ha dado dinero a los bancos, por qué no se ha ayudado demasiado a los autónomos...pero la sensación que me queda es que hay un cierto descontrol en este ámbito, y pienso que sería bueno que se tomaran medidas de control porque nadie se pudiera enriquecer exageradamente, ni que una mala gestión de las inversiones y negocios pudiera desencadenar todos estos procesos que nos han llevado a una "crisis". Qué pensáis?? pondriáis más control o seriáis más lliberals con respecto a la economía?
¿Estariáis de acuerdo enlimitar las cantidades económicas futbolísticas?
El 75%(3 votos) ha votado que sí, y el 25% (1 voto) no. Por mí ha tenido lo suficiente éxito esta encuesta, además fue la primera y me hizo ilusión.
Esta pregunta la planteé a raíz de la gran compra de Cristiano Ronaldo por parte del Real Madrid...realmente no sé qué cantidad era exactamente pero sé que era mucho, es más, si me lo dijeran no me cabría en la cabeza. Mi voto fue que sí, porque no entiendo como se puede gastar tanto dinero por un jugador de fútbol, pero también se debe tener en cuenta que es un hecho económico, y que si las cantidades económicas del mundo del fútbol son tan altas es porque es un negocio y genera mucho dinero. Seguramente la compra de Cristiano Ronaldo ya está amortizada (no tengo ni idea, pero me imagino que con el "merchandising" y otras medidas, se ha podido solventar o falta poco). Quizás el hecho que me choca más es la mezcla del fútbol con la economía, y que acaba siendo un negocio junto con un espectáculo...por esto me cuesta de asimilar que ya no se juega por el buen juego (que sí que tiene que ver, porque si juegas bien ganas más dinero porque viene más gente a verte) sino por ganar dinero...etc. Realmente si nos ponemos a mirar otras actividades, también me cuesta de asimilar el hecho económico con el arte...se me desborda el asunto...qué pensáis?? es un negocio más el fútbol, o también se tiene que apreciar la parte deportiva??
Hasta aquí los comentarios de las encuestas, próximamente propondré más!!
14.10.09
SEFARAD I AL-ANDALUS (b)
A la imatge: estàtua de Yehuda ibn Tibon "Tibonidas", ubicada al barri del Realejo. Va néixer a Granada el 1120 d.C. i va ser metge, filòsof i lingüísta, però se'l coneix com el "pare dels traductors"El fet de viure en el Realejo, que és l'antic barri jueu de Granada, em fa reflexionar sobre la convivència entre jueus i musulmans durant el mandat d'aquests entre els segles VIII i XV, i si actualment podria existir uan ciutat on aquest fet pogués passar.
Diuen que quan van arribar els musulmans aquí (Granada), la van nombrar "Granata al-Yahud" (Granada dels jueus), ja que hi havia una ciutadella habidada per jueus, construïda temps enrere. Durant aquesta època, la civilització musulmana brillava pel su prestigi en filosofia, literatura y ciències, i van exercir una gran influència sobre la cultura jueva: savis, poetes, erudits i literats jueus, escrivien en àrab la majoria de les seves obres i també adaptaren a l'hebreu els models literaris d'aquests.
Segons l'historiador judeomarroquí Essourita, l'entrada dels musulmans a la península ibèrica, vencent als Visigots, va ser recolzada pels jueus; aquests sabien que els musulmans professaven una religió monoteista i destacaven per la seva generositat i comprensió amb els pobles que torbaven al seu pas, i preferiren que arribés al poder aquesta civilització, que no la poressió despiedada que exercien els reis Visigots. Durant vuit segles a Al-Andalus(pels musulmans) i Sefarad(pels jueus), va coexistir una convivència entre ambdues religions, en la que es van adquirir coneixaments conjunts, va haver-hi comerç entre ells i va existir un respecte mutu.
La història sembla que aporta l'esperança que la política actual no pot oferir. Em pregunto: quins interessos hi ha a l'actualitat perquè s'impulsi l'odi entre aquestes dues religions, i no es lluiti per una convivència pacífica???
Versión en Castellano:
SEFARAD I AL-ANDALUS
En la imagen: estatua de Yehuda Ibn Tibon "Tibonidas", ubicada en el barrio del Realejo. Nació en Granada el 1120 d.C. y fue médico, filósifo y lingüista, pero se lo conoce como el "padre de los traductores".El hecho de vivir en el Realejo, que es el antiguo barrio judío de Granada, me hace reflexionar sobre la convivencia entre judíos y musulmanes durante el mandato de estos entre los siglos VII y XV, y si actualmente podría existir una ciudad dónde este hecho pudiera pasar.
Dicen que cuando llegaron los musulmanes aquí (en Granada), la nombraron "Granata al-Yahud" (Granada de los judíos), puesto que había una ciudadela habitada por judíos, contruida tiempo atrás. Durante esta época, la civilizacion musulmana brillaba por su prestigio en filosofía, literatura y ciencias, y ejercieron una gran influencia sobre la cultura judía: sabios, poetas, eruditos y literatos judíos escribían en árabe la mayoría de sus obras y también adaptaron al hebreo los modelos literarios de éstos.
Según el historiador judeomarroquí Essourita, la entrada de los musulmanes a la península Ibérica, venciendo a los Visigodos, fue apoyada por los judíos; éstos sabían que los musulmanes profesaban una religión monoteista y destacaban por su generosidad y comprensión con los pueblos que encontraban a su paso, y prefirieron que llegaran al poder éstos que la opresión despiadada que ejercían los reyes Visigodos. Durante ocho siglos a Al-Andalus(para los musulmanes) y Sefarad(para los judíos), coexistió una convivencia entre ambas religiones, en la que adquirieros conocimientos conjuntamente, realizaron comercio entre ellos y existió un respeto mutuo.
La historia parece que aporta la esperanza que la política actual no puede ofrecer. Me pregunto: qué intereses hay en la actualidad para que se impulse el odio entre estas dos religiones, y no se luche por una convivencia pacífica???
7.10.09
La procedencia de las palabras II
Bárbaros: a los griegos, cualquier lengua extranjera les parecía una serie de sonidos sin sentido, algo así como "bar-bar-bar". Sin ánimo peyorativo, dieron el nombre de bárbaros a los extranjeros. Imitando a los helenos, para los romanos esta palabra significó también todos los pueblos que habitaban más allá de los Alpes.
Clítoris: el dios griego Zeus se convirtió en hormiga para poseer a la diminuta ninfa llamada Clítoris. Este personaje de la mitología le da nombre al pequeño apéndice de la anatomía femenina.
Esclavo: tomado del griego sklavós, "esclavo" y "eslavo", proviene a su vez de sloveninu, nombre que se daba a sí misma la familia de pueblos eslavos que fue víctima de tratas esclavistas. De ahí que su propio nombre pasara a designar a cualquier persona que dependía de otro y había sido privada de libertad. Curiosamente en italiano, schiavo, "esclavo", derivó en ciao (pronunciado chao), expresión de cortesía que significa "servidor de usted". Actualmente esta palabra se usa como vocablo de despedida en Argentina y otros países americanos, por influencia del italiano.
Sabático: viene del latín sabbaticus, de sabbatum, "sábado" (que procede a su vez, del hebreo sabath, "descansar"). Es lo relativo a ese día de la semana, cuando los judíos descansan. También llamaron así al reposo que daban a las tierras de cultivo cada siete años. Actualmente indica el año sin trabajo, pero con paga, que conceden algunas universidades a sus profesores.
Todos estos términos, estan extraídos del libro "Vademecum Jurídico" escrito por José Francisco Escudero Moratalla, Joaquín Frigola Vallina y Gerard Casas Soler, y editado por Bosch.
26.9.09
INFANTIL O ADAPTACIÓ??
A vegades hi ha fets que et fan pensar i l’altre dia a la farmàcia me’n va succeir un:
Eren les nou de la nit; a la farmàcia ja no entrava gent i, després d’onze hores de treball, estava bastant cansat, quan va aparèixer un home per la porta. El seu aspecte era descuidat, no feia molt bona olor, i la seva roba estava bruta...clarament era un home del carrer, i de seguida vaig pensar que venia a demanar-me diners. Em va començar a parlar sobre la seva situació: venia de Romania per un treball que, en principi li havien ofert, i que, fruit d’un engany, s’havia vist al carrer, sense un duro i anant buscant d’aquí cap allà alguna cosa per poder menjar. Em va dir que ningú l’escoltava i que el tractaven amb total indiferència. Jo estava esperant que em demanés diners, però no va ser així; em va demanar la meva ajuda. Volia que l’ajudés a anar a Sevilla per anar al seu consolat i poder tornar al seu país.
L’home, al veure que algú l’escoltava, se li van posar els ulls plorosos; no entenia com s’havia trobat en aquella situació. Li vaig dir un parell de llocs que podia anar a menjar, i li vaig donar alguns euros perquè pogués alimentar-se una mica aquella nit. Ens vam intercanviar els números de telèfon, i li vaig prometre que m’informaria a la Creu Roja o preguntant a alguns amics meus, com podia tornar al seu país, a través d’associacions.
Aquesta és la història, però em tocar molt. El que em deia el meu cor era que el portés a casa, que pogués passar la nit en un lloc més calentet i convidar-lo a sopar, però no ho vaig fer, i no sé ben bé per què. Potser tenia por que em robés?? O que em matés?? O que no és un fet normal???
Em sento malament amb mi mateix per no seguir els meus instints, perquè totes les possibilitats esmentades a les preguntes anteriors, no m’han passat mai. És a dir, mai m’han robat a casa, ni han intentat matar-me, però, abans de patir alguna experiència d’aquest tipus, vaig preferir passar del que em dictava el meu cor.
Tot això semblarà molt infantil, el fet de voler ajudar algú més desemparat. És més, no és el primer cop que pensaments o fets que he expressat, se m’han titllat d’infantils o d’utòpics, però segueixo pensant que no són dolents, i encara que a la nostra societat no és normal acollir algú a casa (en molts països del tercer món és un fet bastant normal), penso lluitar contra aquests estàndards, i fer més el que em digui el meu cor, encara que vagi en contra de lo “normal”.
Em sap greu que hi hagi certs pensaments que es menyspreïn tractant-los d'infantils. Sé que determinats pensaments no quadren tal i com funciona la societat, però tampoc vull adaptar-me completament a ella i deixar de pensar i/o actuar tal com sóc.
Eren les nou de la nit; a la farmàcia ja no entrava gent i, després d’onze hores de treball, estava bastant cansat, quan va aparèixer un home per la porta. El seu aspecte era descuidat, no feia molt bona olor, i la seva roba estava bruta...clarament era un home del carrer, i de seguida vaig pensar que venia a demanar-me diners. Em va començar a parlar sobre la seva situació: venia de Romania per un treball que, en principi li havien ofert, i que, fruit d’un engany, s’havia vist al carrer, sense un duro i anant buscant d’aquí cap allà alguna cosa per poder menjar. Em va dir que ningú l’escoltava i que el tractaven amb total indiferència. Jo estava esperant que em demanés diners, però no va ser així; em va demanar la meva ajuda. Volia que l’ajudés a anar a Sevilla per anar al seu consolat i poder tornar al seu país.
L’home, al veure que algú l’escoltava, se li van posar els ulls plorosos; no entenia com s’havia trobat en aquella situació. Li vaig dir un parell de llocs que podia anar a menjar, i li vaig donar alguns euros perquè pogués alimentar-se una mica aquella nit. Ens vam intercanviar els números de telèfon, i li vaig prometre que m’informaria a la Creu Roja o preguntant a alguns amics meus, com podia tornar al seu país, a través d’associacions.
Aquesta és la història, però em tocar molt. El que em deia el meu cor era que el portés a casa, que pogués passar la nit en un lloc més calentet i convidar-lo a sopar, però no ho vaig fer, i no sé ben bé per què. Potser tenia por que em robés?? O que em matés?? O que no és un fet normal???
Em sento malament amb mi mateix per no seguir els meus instints, perquè totes les possibilitats esmentades a les preguntes anteriors, no m’han passat mai. És a dir, mai m’han robat a casa, ni han intentat matar-me, però, abans de patir alguna experiència d’aquest tipus, vaig preferir passar del que em dictava el meu cor.
Tot això semblarà molt infantil, el fet de voler ajudar algú més desemparat. És més, no és el primer cop que pensaments o fets que he expressat, se m’han titllat d’infantils o d’utòpics, però segueixo pensant que no són dolents, i encara que a la nostra societat no és normal acollir algú a casa (en molts països del tercer món és un fet bastant normal), penso lluitar contra aquests estàndards, i fer més el que em digui el meu cor, encara que vagi en contra de lo “normal”.
Em sap greu que hi hagi certs pensaments que es menyspreïn tractant-los d'infantils. Sé que determinats pensaments no quadren tal i com funciona la societat, però tampoc vull adaptar-me completament a ella i deixar de pensar i/o actuar tal com sóc.
6.9.09
COMPTE AMB ELS PLATS BRUTS!! (b)
La immatge mostra una màscara filtradora d'aire: eslògan de la grip A!!!
Després d'haver observat en tots el mitjans de comunicació titulars alarmants, d'haver presenciat un fanatisme exagerat en el consum de màscares filtradores a la farmàcia (exhaurint les existències...els fabricants d'aquestes s'haurán fet d'or també) i el fet que sigui un tema a parlar, al qual un munt de persones temen els seus perills, he pensat que estaria bé fer algunes recomenacions sobre la famosa GRIP A.
Primer de tot m'agradaria comentar certs aspectes que em sorprenen en els mitjants de comunicació: el fet de comentar que la grip A és H1N1 és contraproduent, és a dir, què vol dir H1N1?? els que han estudiat microbiologia saben que és un tipus de mutació i per tant una varietat d'aquest microorganisme, però, fa falta?? crec que a vegades la premsa i, sobretot la publicitat, s'aprofiten de certs noms científics, molts cops sense explicar què són realment, perquè el lector senti que no entén ben bé del que li estan parlant i aconseguir exaltar-li cert temor davant d'un fet; per exemple els detergents per rentar plats posseeixen una nova fórmula amb antimicrobians...de sobte s'ha d'anar amb molt de compte amb els plats bruts!!!
A part d'aquest petit incís, també m'agradaria destacar que a la UE moren cada any entre 40.000 i 200.000 persones a causa de la grip estacional (la de cada any, la típica), per tant crec que ja tenim experiència davant d'aquests microorganismes, i tot el que està passant no és gaire nou, només que actualment ens enterem de cada mort que hi ha per aquesta grip...quina por!!
Si aneu a la pàgina del ministeri de sanitat i consum, exposa les recomenacions típiques però altament recomanables:
Rentar-se les mans amb freqüència (amb les mans brutes procurar no tocar-se les mucoses: el nas, la boca...etc), tapar-se la boca i el nas amb un mocador de paper quan s'estornudi o es tossi, i posteriorment tirar-lo a la brossa. Rentar els llocs on es tingui contacte amb les mans, és a dir, els poms de les portes, superfícies dels mobles...evitar contacte pròxim, així com no compartir vasos, coberts...etc (aquesta mesura és difícil) i sobretot portar una vida sana:
1. Dormir molt bé i descansar. 2. No estressar-se (aquest fet, que crec que molts habitats el pateixen, fa que les teves defenses baixin...sempre he cregut que a part de la llei antitabac també haurien de crear una llei antiestés) 3. Tenir una alimentació i vida saludable: com sempre s'ha dit cal augmentar la ingesta de fruita (la recomenació és de cinc peces de fruita), també menjar més verdura fresca (ja que es conserven més vitamines), fer una mica d'esport (no cal que sigui d'elit) i no beure alcohol ni fumar (aquestes últimes també són una mica més difícils, però per intentar disminuir aquests habits tampoc passaria res).
Jo el que penso és que s'ha d'intentar (a part de la grip) porar una vida saludable, i no exposar-se inutilment al fred (és a dir, tapar-se quan ja vingui el mal temps i portar sempre un abric per si les mosques). I sobretot ser positiu, és a dir, no tenir pensaments tipus: "segur que agafo la grip A"...sinó: "estic fort i aqui no entra res". Està demostrat que un pensament i una actitut positiva és més segur per la teva salut.
Un altre tema que també em ronda pel cap és el de les patents dels laboratoris sobre la vacuna de la grip A...no sé però fa pensar molt el fet d'escandalitzar a la població i posteriorment treure al mercat una vacuna antigripal, la cual s'haurà de pagar a les empreses farmacèutiques, ja sigui per la seguretat social o a compte del pacient. Ja fa uns anys que també es va disparar el consum de certs antigripals per la grip aviar, amb el fet agreujant que estava demostrat que aquell medicament no funcionava sobre aquell tipus de microorganisme. Quín poder que tenen les multinacionals del medicament!!!
Per últim comentar que hi ha companys que han pensat en nous tipus de màsqueres per la prevenció (veure immatge inferior)...d'aquesta manera segur que, quan ens veièssim pel carrer, ens riuriem molt els uns dels altres.
VERSIÓN EN CASTELLANO------------------------------------
CUIDADO CON LOS PLATOS SUCIOS!!
La imagen muestra una máscara filtradora de aire: eslogan de la gripe A!!
Tras haber observado en todos los medios de comunicación titulares alarmantes, de haber presenciado un fanatismo exagerado en el consumo de máscaras filtradoras en la farmacia (agotando las existencias...los fabricantes de éstas se habrán hecho de oro también) y el hecho que sea un tema del que se habla, al cual un montón de personas temen sus peligros, he pensado que estaría bien hacer algunas recomenacions sobre la famosa GRIPE A.
Antes que nada me gustaría comentar ciertos aspectos que me sorprenden en los medios de comunicación: el hecho de comentar que la gripe A es H1N1 es contraproducente, es decir, qué quiere decir H1N1?? los que han estudiado microbiología saben que es un tipo de mutación y por lo tanto una variedad de este microorganismo, pero, hace falta?? creo que a veces la prensa y, sobre todo la publicidad, se aprovechan de ciertos nombres científicos, muchas veces sin explicar qué son realmente, para que el lector sienta que no entiende muy bien de lo que le están hablando y conseguir producirle cierto temor ante un hecho; por ejemplo los detergentes para lavar platos poseen una nueva fórmula con antimicrobianos...de pronto se tiene que ir con mucho cuidado con los platos sucios!!!
Aparte de este pequeño inciso, también me gustaría destacar que en la UE mueren cada año entre 40.000 y 200.000 personas debido a la gripe estacional (la de cada año, la típica), por lo tanto creo que ya tenemos experiencia ante estos microorganismos, y todo lo que está pasando no es demasiado nuevo, sólo que actualmente nos enteramos de cada muerte que hay por esta gripe...qué miedo!!
Si vais a la página del ministerio de sanidad y consumo, expone las recomenacions típicas pero altamente recomendables:
Lavarse las manos con frecuencia (con las manos sucias procurar no tocarse las mucosAs: la nariz, la boca...etc), taparse la boca y la nariz con un pañuelo de papel cuando se estornude o se tosa, y posteriormente echarlo a la basura. Lavar los lugares dónde se tenga contacto con las manos, es decir, los pomos de las puertas, superficies de los muebles...evitar contacto próximo, así como no compartir vasos, cubiertos...etc (esta medida es difícil) y sobre todo tener una vida sana:
1. Dormir muy bien y descansar. 2. No estresarse (este hecho, que creo que muchos habitantes lo sufren, hace que tus defensas bajen...siempre he creído que aparte de la ley antitabaco también deberían crear una ley antiestés) 3. Tener una alimentación y vida saludable: como siempre se ha dicho hace falta aumentar la ingesta de fruta (la recomendación es de cinco piezas de fruta), también comer más verdura fresca (puesto que se conservan más vitaminas), hacer algo de deporte (no hace falta que sea de élite) y no beber alcohol ni fumar (estas últimas también son algo más difíciles, pero por intentar disminuir estos habitos tampoco pasaría nada).
Yo lo que pienso es que se tiene que intentar (aparte de la gripe) llevar una vida saludable, y no exponerse inutilment al frío (es decir, taparse cuando ya venga el mal tiempo y llevar siempre un abrigo por si las moscas). Y sobre todo ser positivo, es decir, no tener pensamientos tipo: "seguro que cojo la gripe A"...sino: "estoy fuerte y aqui no entra nada". Está demostrado que un pensamiento y una actitut positiva es más seguro para tu salud.
Otro tema que también me ronda por la cabeza es el de las patentes de los laboratorios sobre la vacuna de la gripe A...no sé, pero da mucho que pensar el hecho de escandalizar a la población y posteriormente sacar al mercado una vacuna antigripal, la cual se deberá pagar a las empresas farmacéuticas, ya sea por la seguridad social o a cuenta del paciente. Ya hace unos años que también se disparó el consumo de ciertos antigripales por la gripe aviar, con el hecho agravado que estaba demostrado que aquel medicamento no funcionaba sobre aquel tipo de microorganismo. Qué poder que tienen las multinacionales del medicamento!!!
Por último comentar que hay compañeros que han pensado en nuevos tipos de máscaras para la prevención (ver imagen inferior)...de este modo seguro que, cuando nos viéramos por la calle, nos reiríamos mucho los unos de los otros.
23.7.09
KOLIMÁ, GULAG i altres misèries (b)
Riu Kolymá--------------------------------------Placa a la memória de Shálamov
Kolimá és una zona de Rússia (com es pot apreciar a la primera fotografia) que està situada prácticament a la part ártica, és a dir, molt al nord i molt fred. Durant l' època comunista es va descobrir jaciments d'or i, durant el mandat d'Stalin, es va enviar a aquesta part aïllada del món (i a altres parts igualment inhumanes) a nombrosos presos per realitzar treballs forçats a les mines per extreure or i d'altres minerals.
Haig de dir que a les persones que apresaven no eren delinqüents tal i com els coneixem actualment (la majoria no havia assassinat a ningú, no havia robat, ni havien realitzat altres crims que estan descrits al codi penal), molts d'ells creien en el comunisme, però estaven en contra del règim d'Stalin, a vegades es basaven en petits comentaris en contra, per la qual cosa et podien caure 10 anys de treballs forçats; per tant, la llibertat d'expressió no existia.
No només et condemnaven a treballar en zones infrahumanes, sinó que les condicions alimentàries i de resguard eren pèsimes, així com el vestuari, la higiene i les lliteres inadequadades. Per acabar-ho de dramatizar, els soldats que estaven a la zona (segurament els havia tocat anar per obligació) maltractaven als reclusos traient-los el menjar, colpejant-los quan no arribaven a la norma (la norma era una fita mínima, a vegades expressada en pes, que cada pres havia de fer al dia, per exemple: 25 kg de terra extret) i altres actes despreciables.
Molta gent no sobrevivia, però per sort tenim el testimoni, com Varlam Shalámov (a la fotografia de la dreta es pot observar una placa commemorativa situada a la seva ciutat natal Vológda). Va estudiar lleis a la Universitat Estatal de Moscú, on es va unir al grup d'orientació Trotskista. El van condemnar un primer cop (3 anys de treballs) per difondre Cartes al Congrés del Partit, el testament de Lenin on criticava el règim d'Stalin, així com haver participat en manifestacions en contra d'aquest. Un cop va sortir es va casar i va tenir una filla, però poc després el van tornar a condemar a 5 anys de treballs a Kolimá, altre cop per "activitats trotskistes contrarevolucionàries". Un any després d'haver sortit, el van tornar a condemnar a Kolimá, aquest cop de 10 anys de treballs, per haver declarat que Ivan Bunin (poeta que a la seva obra "Un diari de la Revolució", explica com es vivia a Odessa y a Moscú els dies de la revolució russa) era un autor rus clàssic.
Va poder sobreviure a tanta misèria gràcies a un metge que li va salvar la vida i el va nombrar ajudant d'infermeria. Quan va ser lliberat, va haver d'afrontar la dissolució de la seva família, amb el greuge de que una de les seves filles no va voloer tractar més amb ell.
Quan va morir Stalin (1953) se li va permetre abandonar Magadan, i es va instal·lar Oblast, on va escriure el seu llibre de relats curts: Relats de Kolimá volum I i II, editat per minúscula, on descriu totes les penes i desgràcies de la vida a les mines, i com se les s'espavilaven per sobreviure dia a dia.
Recomano a tothom aquest llibre, és dur, però sincer i amb moltes reflexions personals.
Alexandr Solzhenitsyn
Un altre llibre que també recomano és Arxipèleg Gulag de Alexandr Solzhenistyn. És una obra molt més extensa, també de caràcter autobiogràfic, on relata la seva captura, tots els anys que va estar fent treballs forçats i els seu exili. El vaig començar a llegir, i em va captivar molt, ja que està molt ben escrit.
El que em captiva més de tots aquest relats de vides miserables, és la força humana; Varlam explica una vegada i altre, que no podia suïcidar-se, que l'empenyia una extranya força a segir. També comenta que la gent que treballava en aquell indret ja no eren persones, ja no tenien sentiments, ni d'odi ni d'alegria, frase que em recorda a "Si això és un home" de Primo Levi (jueu d'origen italià que va estar en el camp de concentració de l'holocaust nazi d' Auschwitz).
Recomano a tothom que llegeixi aquest testimonis sobre les vides i pensaments d'aquest autors (i d'altres). Crec que et fan pensar més que qualsevol columna d'opinió o article del diari, o historiadors...el fet d'haver viscut una experiència com aquesta (al límit de tot èsser humà) fa que les reflexions vagin més enllà del que coneixem (i que espero que ningú hàgi de coneixer a la pròpia pell) i em fa sentir una gran admiració per a tota la gent que, sofrint dia a dia en condicions extremes, hagi decidit seguir endavant, i em fa pensar en la vida actual, i minimitzar les meves queixes sobre les condicions en les quals vivim la majoria i de la sort que tenim.
En castellano:
KOLIMÁ, GULAG y otras miserias
Río Kolymá----------------------------------------------Varlam Shalámov
Kolimá es una zona de Rusia (cómo se puede apreciar en la primera fotografía) que está situada prácticamente en la parte ártica, es decir, muy al norte y muy frío. Durante la época comunista se descubrió yacimientos de oro y, durante el mandato de Stalin, se envió a esta parte aislada del mundo (y a otras partes igualmente inhumanas) a numerosos presos para realizar trabajos forzados a las minas para extraer oro y otros minerales.
Debo decir que a las personas que arrestaban no eran delincuentes tal y como los conocemos actualmente (la mayoría no había asesinado a nadie, no había robado, ni había realizado otros crímenes que están descritos en el código penal), muchos de ellos creían en el comunismo, pero estaban en contra del régimen de Stalin, a veces se basaban en pequeños comentarios en contra, por lo cual te podían caer 10 años de trabajos forzados; por lo tanto, la libertad de expresión no existía.
No sólo te condenaban a trabajar en zonas infrahumanas, sino que las condiciones alimentarias y de resguardo eran pésimas, así como el vestuario, la higiene y las camas inadecadas. Para dramatizarlo más, los soldados que estaban en la zona (seguramente les había tocado ir por obligación) maltrataban a los reclusos quitándoles la comida, golpeandolos cuando no llegaban a la norma (la norma era un mínimo, a veces expresada en peso, que cada preso debía hacer al día, por ejemplo: 25 kg de tierra extraída) y otros actos despreciables.
Mucha gente no sobrevivía, pero por suerte tenemos testigos, como Varlam Shalámov (a la fotografía de la derecha se puede observar una placa conmemorativa situada en su ciudad natal Vológda). Estudió leyes en la Universidad Estatal de Moscú, donde se unió al grupo de orientación Trotskista. Lo condenaron una primera vez (3 años de trabajos) por difundir Cartas al Congreso del Partido, el testamento de Lenin donde criticaba el régimen de Stalin, así como haber participado en manifestaciones en contra de éste. Una vez que salió se casó y tuvo una hija, pero poco después lo volvieron a condemar a 5 años de trabajos a Kolimá, otro vez por "actividades trotskistas contrarevolucionarias". Un año después de haber salido, lo volvieron a condenar a Kolimá, esta vez 10 años de trabajos, por haber declarado que Ivan Bunin (poeta que en su obra "Un diario de la Revolución", explica como se vivía en Odessa y Moscú los días de la revolución rusa) era un autor ruso clásico.
Pudo sobrevivir a tanta miseria gracias a un médico que le salvó la vida y lo nombró ayudante de enfermería. Cuando fue liberado, tuvo que afrontar la disolución de su familia, con el agravio de que una de sus hijas no quiso volver a tratar más con él. Cuando murió Stalin (1953) se le permitió abandonar Magadan, y se instaló en Oblast, dónde escribió su libro de relatos cortos: Relatos de Kolimá volumen I y II, editado por minúscula, dónde describe todas las penas y desgracias de la vida en las minas, y como se las apañan por sobrevivir día a día.
Recomiendo a todo el mundo este libro, es duro, pero sincero y con muchas reflexiones personales.
Alexandr Solzhenitsyn
Otro libro que también recomiendo es Archipiélago Gulag de Alexandr Solzhenistyn. Es una obra muy extensa, también de carácter autobiográfico, dónde relata su captura, todos los años que estuvo haciendo trabajos forzados y su exilio. Lo empecé a leer, y me cautivó mucho, puesto que está muy bien escrito.
Lo que me cautiva más de todos estos relatos de vidas miserables, es la fuerza humana; Varlam explica una vez y otra, que no podía suicidarse, que lo empujaba una extraña fuerza a seguir. También comenta que la gente que trabajaba en aquel lugar ya no eran personas, ya no tenían sentimientos, ni de odio ni de alegría, frase que me recuerda a "Si esto es un hombre" de Primo Levi (judío de origen italiano que estuvo en el campo de concentración del holocausto nazi de Auschwitz).
Recomiendo a todo el mundo que lea estos testimonios sobre las vidas y pensamientos de estos autores (y de otros). Creo que te hacen pensar más que cualquier columna de opinión o artículo del diario, o historiadores...el hecho de haber vivido una experiencia como esta (al límite de todo ser humano) hace que las reflexiones vayan más allá de lo que conocemos (y que espero que nadie tenga que conocer en su propia piel) y me hace sentir una gran admiración para toda la gente que, sufriendo dia a dia en condiciones extremas, haya decidido seguir adelante, y me hace pensar en la vida actual, y minimizar mis quejas sobre las condiciones en las que vivimos la mayoría y de la suerte que tenemos.
16.7.09
La procedencia de las palabras
Retrato del Dios PanHay ciertos términos que actualmente usamos en frases y oralmente, y los tenemos muy asumidos e interiorizados, pero muchos de estos han sufrido una evolución; provienen de una palabra o palabras originales y durante el paso de los años se han transformado, es decir, tienen su propia historia:
Boicot: James C. Boycott, administrador de las fincas del conde Erne en Irlanda, en 1880 se negó a aceptar las exigencias de la Liga Agraria para que se redujeran las contribuciones. Por esta razón se vio aislado y excluido de toda relación con los irlandeses que habitaban en este condado. Desde entonces toda resistencia pasiva se conoce como boicot.
Morfina: la razón por la cual el científico F.W. Sturner propuso el no mbre de Morfina para este analgésico que suprime el dolor por adormecimiento, fue porque Morfeo era el dios griego que provocaba el sueño a los hombres. De modo que al que le inyectan morfina, está metafóricamente hablando, "en brazos de Morfeo".
Pánico: Pan era el dios de los rebaños y los pastores en la mitología griega, hijo de Hermes y de la ninfa Dríope. El terror que causaban los ruidos en montes y valles y que se creían provocados por él, diema panikón, "terror causado por Pan", luego se abrevió en panikón, que ha pasado al castellano como pánico, "miedo grande e inmotivado". Se le representaba como una divinidad deforme, medio hombre, medio macho cabrío, con barba y curenos, coronados de agujas de pino y tocando el caramillo. Eso en sus días de calma, porque como también era el dios de la fecundidad y de la potencia sexual, cuando se ponía flamenco atacaba a las mujeres y jóvenes de uno y otro sexo gritando estruendósamente, produciendo el llamado "terror pánico".
Todos estos términos, estan extraídos del libro "Vademecum Jurídico" escrito por José Francisco Escudero Moratalla, Joaquín Frigola Vallina y Gerard Casas Soler, y editado por Bosch.
7.7.09
Primer, els primers (b)
A les immatges superiors, la de l'esquerra pertany a un retrat de Marin Mersenne i l'altre d'Euclides.
Al voltant del 300 a.C. Euclides, a la seva obra Elements (gran estudi matemàtic, on s'hi troba, disposats en varios volums, el desenvolupament i descobriment de nombres primers) demostra que els nombres primers són infinits. Des d'aquell moment s'han fet nombrosos estudis sobre la recerca de nombres primers, en els quals s'ha intentat buscar algun tipus de connexió entre ells.
Marin Mersenne, (1588-1648) fou teóleg i científic dels números i de la música. Va realitzar estudis sobre nombres primers, i va designar una manera de buscar-los:
2^p - 1, on p és un altre número primer. Actualment, els números primers que es troben a partir d'aquesta fórmula s'anomenen números primers de Mersenne.
Tot això ve arran d'una notícia que vaig llegir al diari "Publico" de l'edició del diumenge dia 5 de juliol, on a l'apartat de ciència hi havia un article que parlava de la cerca dels nombres primers, ja que s'ha descobert l'últim número d'aquest tipus, i aquest és un número de Mersenne: 2^(42.643.801) - 1, que disposa de més 12 milions de xifres, i cito textualment del diari: "si un ejemplar de Publico tiene 56 páginas, harían falta los periódicos de dos meses para escribirlo".
Alguns de vosaltres es preguntarà: quí i per què es perd el temps buscant números primers tant grans?? La importància dels nombres primers de gran tamany té una aplicació directe per la criptografia, per exemple les claus bancàries a internet fucionen amb aquests números. A més, l'empresa Electronic Frontier Fundation dóna 150.000 dólars al qui trobi el primer nombre primer de més de 100 milions de xifres, i també hi ha matemàtics que els suposa un repte.
També existeix una organització, www.mersenne.org, en el que pots connectar el teu ordinador en xarxa amb milers, perque així la suma de molts ordinadors pugin trobar un nou número primer.
Tot això sembla una bogeria, però té alguna cosa a veure els números primers amb la naturalesa???
Us deixo aquest text, perquè hi penseu una bona estona:
Existeix una espècie de grill que té un cicle vital molt llarg: de l'ou surt la làrva, i aquesta (que està sota terra) no surt a la superfície fins que han passat 17 anys, llavors els grills adults invadeixen el paissatge, una setmana més tard s'aparellen, posen els ous i es moren.
Si us fixeu, el cicle és de 17 anys, un número primer...hi ha alguna relació o és una coincidència?
Existeix un paràsit d'aquests grills que també té un cicle vital, i, d'una manera evolutiva, el grill intenta evitar. Suposem que el paràsit té un cicle vital de 2 anys, aleshores, el grill vol evitar tenir un cicle vital divisible per 2, sinó coincidiríen regularment. D'aquesta manera també intenta evitar un cicle curt i divisible pel cicle del paràsit. Per tant, si vol evitar trobar-se amb el seu paràsit, la millor estratègia del grill és fer un cicle de vida llarg que duri un número primer d'anys. Com que res divideix 17, el grill rarament es trobarà amb el paràsit: si aquest tingués un cicle de 2 anys, coincidiríen cada 34 anys, o si tingués un cicle més llarg, com per exemple 16 anys, es trobaríen cada 272 anys (16x17).
El paràsit, però, vol lluitar per poder parasitar el grill, però només té dos cicles vitals que incrementen la freqüència de les coincidències: el cicle anual o el mateix cicle de 17 anys del grill. Ara bé, és poc probable que el paràsit pugui sobreviure i reapareixi 17 anys seguits, ja que les 16 primeres aparicions no hi hauria grill als que pugués parasitar. Altrament, si volen conseguir un cicle de 17 anys, les generacions de paràsits hauran d'evolucionar primer durant 16 anys. Això significa que, en algun estadi evolutiu de la seva vida, el paràsit i el grill no coincidiran durant 272 anys. En qualsevol cas, el cicle vital llarg dels grills, i el número primer d'anys, els protegeix.
Això podria explicar per què no ha estat trobat mai el suposat paràsit. Per la lluita per coincidir amb el grill, probablement ha continuat allargant el seu cicle vital, fins conseguir traspassar la barrera dels 16 anys. Llavors deixa de coincidir durant 272 anys; mentres tant la falta de coincidència amb els grills la portarà a l'extinció. El resultat és un grill amb un cicle vital de 17 anys, cicle que ja no li fa cap falta perquè el seu paràsit ja no existeix.
(text extret de: "Como se protege la cigarra con números primos" de Eric Goles)
En castellano:
ESTOS PRIMOS NO TIENEN NADA DE PRIMOS
En las imágenes superiores, la de la izquierda pertenece a un retrato de Marin Mersenne y la otra es de Euclides.
Alrededor del 300 a.C. Euclides, en su obra Elementos (gran estudio matemático, donde se encuentra, dispuestos en varios volúmenes, el desarrollo y descubrimiento de números primos) demuestra que los números primos son infinitos. Desde aquel momento se han hecho numerosos estudios sobre la búsqueda de números primos, en los cuales se ha intentado buscar algún tipo de conexión entre ellos.
Marin Mersenne, (1588-1648) fue teólogo y científico de los números y de la música. Realizó estudios sobre números primos, y designó una manera de buscar números primos: 2^p - 1, dónde p es otro número primo. Actualmente, los números primos que se encuentran en esta fórmula se denominan números primos de Mersenne.
Todo esto viene a raíz de una noticia que leí en el diario "Publico" de la edición del domingo día 5 de julio, dónde en el apartado de ciencia había un artículo que hablaba de la busca de los números primos, puesto que se ha descubierto el último de éstos, y es un número de Mersenne: 2^(42.643.801) - 1, que dispone de más 12 millones de cifras, y cito textualmente del diario: "si un ejemplar de Publico tiene 56 páginas, harían falta los periódicos de dos meses para escribirlo".
Algunos de vosotros se preguntará: quien y por qué se pierde el tiempo buscando números primos tan grandes?? La importancia de los números primos de grande tamaño tiene una aplicación directa en la criptografía, por ejemplo las claves bancarias en internet fucionan con estos números. Además, la empresa Electronic Frontier Fundation da 150.000 dólars a quien encuentre el primer número primo de más de 100 millones de cifras, y también hay matemáticos que les supone un reto. También existe una organización, www.mersenne.org, en el que puedes conectar tu ordenador en red con millares, porque así la suma de muchos ordenadores puedan encontrar un nuevo número primo.
Todo esto parece una locura, pero tiene algo que ver los números primos con la naturaleza???
Os dejo este texto, para que penséis un buen rato:
Existe una especie de cigarra que tiene un ciclo vital muy largo: del huevo sale la larva, y ésta (que está bajo tierra) no sale a la superficie hasta que han pasado 17 años, entonces las cigarras adultas invaden el paisage, una semana más tarde se emparejan, ponen los huevos y se mueren. Si os fijáis, el ciclo es de 17 años, un número primo...hay alguna relación o es una coincidencia?
Existe un parásito de estas cigarras que también tiene un ciclo vital, y, de una manera evolutiva, las cigarras intentan evitar. Suponemos que el parásito tiene un ciclo vital de 2 años, entonces, la cigarra quiere evitar tener un ciclo vital divisible por 2, sino coincidirían regularmente. De este modo también intenta evitar un ciclo corto y divisible por el ciclo del parásito. Por lo tanto, si quiere evitar encontrarse con su parásito, la mejor estrategia de la cigarra es hacer un ciclo de vida largo que dure un número primo de años. Como que nada divide 17, la cigarra raramente se encontrará con el parásito: si este tuviera un ciclo de 2 años, coincidiríen cada 34 años, o si tuviera un ciclo más largo, como por ejemplo 16 años, se encontrarían cada 272 años (16x17).
El parásito quiere luchar para poder parasitar a la cigarra, pero sólo tiene dos ciclos vitales que incrementan la frecuencia de las coincidencias: el ciclo anual o el mismo ciclo de 17 años de la cigarra. Ahora bien, es poco probable que el parásito pueda sobrevivir y vuelva a aparecer 17 años seguidos, puesto que las 16 primeras apariciones no habría cigarras a las que pudiera parasitar. De lo contrario, si quisieran conseguir un ciclo de 17 años, las generaciones de parásitos tendrán que evolucionar primero durante 16 años. Esto significa que, en algún estadio evolutivo de su vida, el parásito y la cigarra no coincidirán durante 272 años. En cualquier caso, el ciclo vital largo de las cigarras, y el número primo de años, las protege.
Esto podría explicar por qué no ha sido encontrado nunca el supuesto parásito. A la lucha por coincidir con la cigarra, probablemente ha continuado alargando su ciclo vital, hasta conseguir traspasar la barrera de los 16 años. Entonces dejará de coincidir durante 272 años; mientras tanto la falta de coincidencia con las cigarras la traerá a la extinción. El resultado es una cigarra con un ciclo vital de 17 años, ciclo que ya no le hace ninguna falta porque su parásito ya no existe.
(texto extraído de: "Como se protege la cigarra con números primos" de Eric Gargantas)
3.7.09
Solució de l'enigma (b)
"La immatge és un possible ordinador primitiu per dins (i d'una manera esquemàtica sobre paper, que si l'obriu no veureu res d'això)"
Hola a tothom...avui explicaré la solució de l'enigma d'un anterior missatge que portava per títol: S'10101100101010111010...ETC, i aquest títol a la vegada és l'enigma...
Per resoldre adequadament aquest enigma, hem de tenir en compte les eines que comentava al missatge original:
1) Primer de tot els 0 i 1 que hi ha al títol són part d'un número en binari.
2) Gràcies a l'aportació de l'Àlex sabem que els humans (i no pas els ordinadors) treballem amb hexadecimal, per poder manejar millor els nombres en binari.
3) També sabem que quatre dígits d'un número binari és 1 dígit hexadecimal.
4) El número del títol posseeix 20 dígits, per tant 5 dígits d'hexadecimal. Els agruparé de 4 en 4 i els passaré a hexadecimal (per si no recordeu, al missatge anterior està explicat com es passa d'un a altre i quins són els dígits hexadecimals):
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1100(binari) = 1·2^3 + 1·2^2 = 12(decimal) = C (hexadecimal)
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1011(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 + 1·2^0 = 11(decimal) = B (hexadecimal)
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
5) per tant, si ho substituïm: S'ACABA...ETC
6) encara falta perfilar, com havia donat de pista anteriorment, la meva assignatura de zeros i uns s'anomena: Estructura i Tecnologia de Computadors, que són les sigles ETC.
7) Ara sí que ho tenim tot: S'ACABA...Estructura i Tecnologia de Computadors
Crec que molts haureu arribat a aquesta conclusió...moltes felicitats (aquest és el premi). Res, la veritat és que se'm va acudir quan estudiava ETC, i ja volia acabar els exàmens.
Una salutació molt gran!!! Bon estiu, que ja estem a Juliol!!!
EN CASTELLANO:
SOLUCIÓN DEL ENIGMA
"La imagen es un possible ordenador primitivo por dentro (y de una manera esquemática sobre papel, que si lo abrís no vereís nada de esto)"
Hola a todo el mundo...hoy explicaré la solución del enigma de un anterior mensaje que traía por título: Se 10101100101010111010...ETC, y este título a la vez es el enigma...
Para resolver adecuadamente este enigma, debemos tener en cuenta las herramientas que comentaba al mensaje original:
1) Antes que nada los 0 y 1 que hay al título son parte de un número en binario.
2) Gracias a la aportación de Álex sabemos que los humanos (y no los ordenadores) trabajamos con hexadecimal, para poder manejar mejor los números en binario.
3) También sabemos que cuatro dígitos de un número binario es 1 dígito hexadecimal. 4) El número del título posee 20 dígitos, por lo tanto 5 dígitos en hexadecimal. Los agruparé de 4 en 4 y los pasaré a hexadecimal (por si no recordáis, al mensaje anterior está explicado como se pasa de uno a otro y cuales son los dígitos hexadecimals):
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1100(binario) = 1·2^3 + 1·2^2 = 12(decimal) = C (hexadecimal)
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1011(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 + 1·2^0 = 11(decimal) = B (hexadecimal)
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
5) por lo tanto, si lo sustituimos: Se ACABA...ETC
6) todavía falta perfilar, como había dado de pista anteriormente, mi asignatura de ceros y unos se denomina: Estructura y Tecnología de Computadores, que son las siglas ETC.
7) Ahora sí que lo tenemos todo: Se ACABA...Estructura y Tecnología de Computadores
Creo que muchos habréis llegado a esta conclusión...muchas felicidades (este es el premio).
Nada, la verdad es que se me acudió cuando estudiaba ETC, y ya quería acabar los exámenes.
Un saludo muy grande!!! Buen verano, que ya estamos A Julio!!!
29.6.09
NO a la Guerra (b)
L'altre dia estava parlant amb la Maria sobre la guerra de Irak, el mític conflicte bèlic que va començar al 2003 amb el pretexte de desarmar al país amb la sospita sobre armes de destrucció massiva, cosa que s'ha demostrat que era falsa, mai s'hi han trobat. Aquesta guerra va provocar a tot el món una gran movilització ciutadana, amb manifestacions que portaven el lema de "No a la guerra".
Durant aquella época estava estudiant a Barcelona, y sempre m'he oposat a qualsevol guerra; estic en contra de la violència per arribara aconseguir alguna cosa, però sé que si et veus apresat i oprimit per part d'un poder suprem ajudat per poder militar, organitzar una revolta armada pot semblar una manera d'aconseguir els teus drets, però la història ens ha demostrat que hi ha hagut ressolucions pacífiques, com per exemple la lluita que va promoure Gandhi, la revolució dels clavells a Portugal, on els militars es van sublevar, juntament amb la població civil, contra el règim (recolzat amb la policia política), i la marxa verda que es va fer al Marroc, expulsant als espanyols de la colònia.
Per aquests motius em vaig ajuntar amb gent que organitzava manifestacins dia si i altre també, era inesgotable, a més, com que al govern català li interessava desgastar el govern espanyol, permitia fer quasi qualsevol cosa, vam fer varies parades a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampades a punts estratègics, com a prop de la seu del PP i un munt d'actes més. Tothom s'apuntava al lema del "No a la Guerra", fins i tot, a la residència on vivíem unes 400 persones, es va organitzar una votació per vetar l'entrada a la residència al govern del PP que havia pactat la invasió a Iraq, i va sortir un SI rotund.
Tot això passava quan era el "boom" del "No a al guerra", però quan ja no era notícia, tot va canviar. La gent ja no volia manifestar-se més, la gent volia fer la seva vida tranquil·lament, i la votació que havíem realitzat, es va haver de repetir, ja que el director va dir que quelcom tant important, havia de fer-se bé, és a dir, en un acte púclic amb la direcció organitzant el debat, i posterior votació. El primer problema que ens vam trobar, era que a la sala d'actes no èrem els mínims necessaris per donar per vàlida la votació, i vam haver d'anar a buscar gent, perquè es puguès fer la votació. Després de debatir una bona estona, els que més recolzavem aquesta idea, ens vam adonar compte que la majoria de gent no li agradava aquesta idea, quan dies abans havia sortit que sí...i un cop feta la votació, va sortir que NO, per poc, però no va haver-hi vetació pel govern del PP, que en realitat era bastant simbòlic.
No entenia com va poder passar tot això, em vaig descepcionar molt, i després d'un temps reflexionant, vaig aribar a la conclusió que es tractava d'una moda, com una altre, el No a la Guerra es va convertir en la gran moda, a més promuguda i recolzada pel govern de la Generalitat Catalana, cosa que, després, un cop es va canviar el govern de Madrid, es va voler fer una acampada a favor del 0,07%, i es va prohibir totalment, i a més es va disoldre a bastonades...increible!!! Feia uns mesos Barcelona era la gran capital d'Espanya contra la Guerra i es podia organitzar qualsevol acte, i mesos més tard, quan ja no interessava desgastar el govern actual ni el de Madrid, ja no es podia fer res fòra de lo habitual (haig de dir que, per sort, sempre s'ha pogut fer manifestacions estàndards a Barcelona).
De tot això parlàvem l'altre dia amb la Maria, i ella em va comentar un cas personal d'una seva companya de l'institut; aquesta estava a favor de la guerra perquè el seu pare invertia en Borsa, i per tant, guanyaria diners. A la Maria se li va caure l'ànima al terra, i penso, que qualssevulla persona que tinguès una mica de respecte a les persones, també li passaria el mateix, perquè, si per aconseguir diners, et convé que morin persones, a més, d'una manera "il·legal", com es va fer aquesta invasió a Irak, val més que apaguem i marxem d'aquí, perquè és la cosa més decadent i denigrant que pot aspiar algú.
La veritat és que no sabem res de res, per exemple els diners que guanyen els bancs i les caixes, sambem on els inverteixen?? Potser gràcies als nostres diners ingressats en aquests centres van contribuir a la invasió d'Irak, potser al comprar certs productes de multinacionals, que cotizen en borsa, i a més hi inverteixen, també vam contribuir...
Per altre banda, per culpa d'aquesta maleïda guerra, Irak segueix sense recuperar-se internament, amb els atemptats entre Xiites i Sunnites, i els exècits de EEUU, UK i d'altres, sense saber què fer, molestant més que altres coses.
Des d'aquí m'agradaria recordar que encara no s'ha acabat la guerra, i que n'hi ha d'altres per tot el món, per això reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que s'acabin ja!!!
EN CASTELLANO:
NO A LA GUERRA
El otro día estaba hablando con María sobre la guerra de Irak, el mítico conflicto bélico que empezó en el 2003 con el pretexto de desarmar al país con la sospecha sobre armas de destrucción masiva, cosa que se ha demostrado que era falsa, nunca se han encontrado. Esta guerra provocará en todo el mundo una gran movilización ciudadana, con manifestaciones que traían el lema de "No a la guerra".
Durante aquella época estaba estudiando en Barcelona, y siempre me he opuesto a cualquier guerra; estoy en contra de la violencia para llegar a conseguir algo, pero sé que si te ves apresado y oprimido por parte de un poder supremo ayudado por poder militar, organizar una revuelta armada puede parecer una manera de conseguir tus derechos, pero la historia nos ha demostrado que ha habido resoluciones pacíficas, como por ejemplo la lucha que promovió Gandhi, la revolución de los claveles en Portugal, donde los militares se sublevaron, junto con la población civil, contra el régimen (apoyado con la policía política), y la marcha verde que se hizo en Marruecos, expulsando a los españoles de la colonia.
Por estos motivos, me junté con gente que organizaba manifestacins día si y otro también, era inagotable, además, como que al gobierno catalán le interesaba desgastar al gobierno español, permitía hacer casi cualquier cosa, hicimos varias paradas a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampadas en puntos estratégicos, como cerca de la sede del PP y un montón de actos más. Todo el mundo se apuntaba al lema del "No a la Guerra", incluso, a la residencia donde vivíamos unas 400 personas, se organizó una votación para vetar la entrada a la residencia al gobierno del PP que había pactado la invasión a Iraq, y salió un SI rotundo.
Todo esto pasaba cuando era el "boom" del "No a al guerra", pero cuando ya no era noticia, todo cambió. La gente ya no quería manifestarse más, la gente quería hacer su vida tranquilamente, y la votación que habíamos realizado, se tuvo que repetir, puesto que el director dijo que algo tan importante, debía hacerse bien, es decir, en un acto púclico con la dirección organizando el debate y posterior votación. El primer problema que nos encontramos fue que a la sala de actos no éramos los mínimos necesarios por dar por válida la votación, y tuvimos que ir a buscar gente, para poder hacerla. Tras debatir un buen rato, los que más apoyábamos esta idea, nos dimos cuenta que la mayoría de gente no le gustaba, cuando días antes había salido que sí...y una vez hecha la votación, salió que NO, por poco, pero no hubo vetación por el gobierno del PP, que en realidad era bastante simbólico.
No entendía cómo pudo pasar todo esto, me descepcioné mucho, y tras un tiempo reflexionando, llegué a la conclusión que se trataba de una moda, como una otra, el No a la Guerra se convirtió en la gran moda, además promovida y apoyada por el gobierno de la Generalitat Catalana, cosa que, después, una vez se cambió el gobierno de Madrid, se quiso hacer una acampada a favor del 0,07%, y se prohibió totalmente, y además se disgregó a palos...increible!!! Hacía unos meses Barcelona era la gran capital de España contra la Guerra y se podía organizar cualquier acto, y meses más tarde, cuando ya no interesaba desgastar el gobierno actual ni el de Madrid, ya no se podía hacer nada fuera de lo habitual (debo decir que, por suerte, siempre se ha podido hacer manifestaciones estàndard en Barcelona).
De todo esto hablábamos el otro día con la María, y ella me comentó un caso personal de una compañera del instituto; ésta estaba a favor de la guerra porque su padre invertía en Bolsa, y por lo tanto, ganaría dinero. A la Maria se le cayó el alma al suelo, y pienso que qualquier persona que tuviera algo de respeto a las personas, también le pasaría lo mismo, porque, si por conseguir dinero, te conviene que mueran personas, además de una manera "ilegal", como se hizo esta invasión a Irak, vale más que apagamos, y nos marchemos de aquí, porque es la cosa más decadente y denigrante que puede aspiar alguien.
La verdad es que no sabemos ni jota; por ejemplo el dinero que ganan los bancos y las cajas, sambemos dónde los invierten?? Quizás gracias a nuestro dinero ingresado en estos centros contribuyeron a la invasión de Irak, quizás al comprar ciertos productos de multinacionales, que cotizen en bolsa, y además invierten, también contribuimos... Por otro lado, por culpa de esta maldita guerra, Irak sigue sin recuperarse internamente, con los atentados entre Chiitas y Sunnitas, y los ejercitos de EEUU, UK y otros, sin saber qué hacer, molestando más que otras cosas. Desde aquí me gustaría recordar que todavía no se ha acabado la guerra, y que hay otras por todo el mundo, por esto reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que terminen ya!!!
Durant aquella época estava estudiant a Barcelona, y sempre m'he oposat a qualsevol guerra; estic en contra de la violència per arribara aconseguir alguna cosa, però sé que si et veus apresat i oprimit per part d'un poder suprem ajudat per poder militar, organitzar una revolta armada pot semblar una manera d'aconseguir els teus drets, però la història ens ha demostrat que hi ha hagut ressolucions pacífiques, com per exemple la lluita que va promoure Gandhi, la revolució dels clavells a Portugal, on els militars es van sublevar, juntament amb la població civil, contra el règim (recolzat amb la policia política), i la marxa verda que es va fer al Marroc, expulsant als espanyols de la colònia.
Per aquests motius em vaig ajuntar amb gent que organitzava manifestacins dia si i altre també, era inesgotable, a més, com que al govern català li interessava desgastar el govern espanyol, permitia fer quasi qualsevol cosa, vam fer varies parades a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampades a punts estratègics, com a prop de la seu del PP i un munt d'actes més. Tothom s'apuntava al lema del "No a la Guerra", fins i tot, a la residència on vivíem unes 400 persones, es va organitzar una votació per vetar l'entrada a la residència al govern del PP que havia pactat la invasió a Iraq, i va sortir un SI rotund.
Tot això passava quan era el "boom" del "No a al guerra", però quan ja no era notícia, tot va canviar. La gent ja no volia manifestar-se més, la gent volia fer la seva vida tranquil·lament, i la votació que havíem realitzat, es va haver de repetir, ja que el director va dir que quelcom tant important, havia de fer-se bé, és a dir, en un acte púclic amb la direcció organitzant el debat, i posterior votació. El primer problema que ens vam trobar, era que a la sala d'actes no èrem els mínims necessaris per donar per vàlida la votació, i vam haver d'anar a buscar gent, perquè es puguès fer la votació. Després de debatir una bona estona, els que més recolzavem aquesta idea, ens vam adonar compte que la majoria de gent no li agradava aquesta idea, quan dies abans havia sortit que sí...i un cop feta la votació, va sortir que NO, per poc, però no va haver-hi vetació pel govern del PP, que en realitat era bastant simbòlic.
No entenia com va poder passar tot això, em vaig descepcionar molt, i després d'un temps reflexionant, vaig aribar a la conclusió que es tractava d'una moda, com una altre, el No a la Guerra es va convertir en la gran moda, a més promuguda i recolzada pel govern de la Generalitat Catalana, cosa que, després, un cop es va canviar el govern de Madrid, es va voler fer una acampada a favor del 0,07%, i es va prohibir totalment, i a més es va disoldre a bastonades...increible!!! Feia uns mesos Barcelona era la gran capital d'Espanya contra la Guerra i es podia organitzar qualsevol acte, i mesos més tard, quan ja no interessava desgastar el govern actual ni el de Madrid, ja no es podia fer res fòra de lo habitual (haig de dir que, per sort, sempre s'ha pogut fer manifestacions estàndards a Barcelona).
De tot això parlàvem l'altre dia amb la Maria, i ella em va comentar un cas personal d'una seva companya de l'institut; aquesta estava a favor de la guerra perquè el seu pare invertia en Borsa, i per tant, guanyaria diners. A la Maria se li va caure l'ànima al terra, i penso, que qualssevulla persona que tinguès una mica de respecte a les persones, també li passaria el mateix, perquè, si per aconseguir diners, et convé que morin persones, a més, d'una manera "il·legal", com es va fer aquesta invasió a Irak, val més que apaguem i marxem d'aquí, perquè és la cosa més decadent i denigrant que pot aspiar algú.
La veritat és que no sabem res de res, per exemple els diners que guanyen els bancs i les caixes, sambem on els inverteixen?? Potser gràcies als nostres diners ingressats en aquests centres van contribuir a la invasió d'Irak, potser al comprar certs productes de multinacionals, que cotizen en borsa, i a més hi inverteixen, també vam contribuir...
Per altre banda, per culpa d'aquesta maleïda guerra, Irak segueix sense recuperar-se internament, amb els atemptats entre Xiites i Sunnites, i els exècits de EEUU, UK i d'altres, sense saber què fer, molestant més que altres coses.
Des d'aquí m'agradaria recordar que encara no s'ha acabat la guerra, i que n'hi ha d'altres per tot el món, per això reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que s'acabin ja!!!
EN CASTELLANO:
NO A LA GUERRA
El otro día estaba hablando con María sobre la guerra de Irak, el mítico conflicto bélico que empezó en el 2003 con el pretexto de desarmar al país con la sospecha sobre armas de destrucción masiva, cosa que se ha demostrado que era falsa, nunca se han encontrado. Esta guerra provocará en todo el mundo una gran movilización ciudadana, con manifestaciones que traían el lema de "No a la guerra".
Durante aquella época estaba estudiando en Barcelona, y siempre me he opuesto a cualquier guerra; estoy en contra de la violencia para llegar a conseguir algo, pero sé que si te ves apresado y oprimido por parte de un poder supremo ayudado por poder militar, organizar una revuelta armada puede parecer una manera de conseguir tus derechos, pero la historia nos ha demostrado que ha habido resoluciones pacíficas, como por ejemplo la lucha que promovió Gandhi, la revolución de los claveles en Portugal, donde los militares se sublevaron, junto con la población civil, contra el régimen (apoyado con la policía política), y la marcha verde que se hizo en Marruecos, expulsando a los españoles de la colonia.
Por estos motivos, me junté con gente que organizaba manifestacins día si y otro también, era inagotable, además, como que al gobierno catalán le interesaba desgastar al gobierno español, permitía hacer casi cualquier cosa, hicimos varias paradas a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampadas en puntos estratégicos, como cerca de la sede del PP y un montón de actos más. Todo el mundo se apuntaba al lema del "No a la Guerra", incluso, a la residencia donde vivíamos unas 400 personas, se organizó una votación para vetar la entrada a la residencia al gobierno del PP que había pactado la invasión a Iraq, y salió un SI rotundo.
Todo esto pasaba cuando era el "boom" del "No a al guerra", pero cuando ya no era noticia, todo cambió. La gente ya no quería manifestarse más, la gente quería hacer su vida tranquilamente, y la votación que habíamos realizado, se tuvo que repetir, puesto que el director dijo que algo tan importante, debía hacerse bien, es decir, en un acto púclico con la dirección organizando el debate y posterior votación. El primer problema que nos encontramos fue que a la sala de actos no éramos los mínimos necesarios por dar por válida la votación, y tuvimos que ir a buscar gente, para poder hacerla. Tras debatir un buen rato, los que más apoyábamos esta idea, nos dimos cuenta que la mayoría de gente no le gustaba, cuando días antes había salido que sí...y una vez hecha la votación, salió que NO, por poco, pero no hubo vetación por el gobierno del PP, que en realidad era bastante simbólico.
No entendía cómo pudo pasar todo esto, me descepcioné mucho, y tras un tiempo reflexionando, llegué a la conclusión que se trataba de una moda, como una otra, el No a la Guerra se convirtió en la gran moda, además promovida y apoyada por el gobierno de la Generalitat Catalana, cosa que, después, una vez se cambió el gobierno de Madrid, se quiso hacer una acampada a favor del 0,07%, y se prohibió totalmente, y además se disgregó a palos...increible!!! Hacía unos meses Barcelona era la gran capital de España contra la Guerra y se podía organizar cualquier acto, y meses más tarde, cuando ya no interesaba desgastar el gobierno actual ni el de Madrid, ya no se podía hacer nada fuera de lo habitual (debo decir que, por suerte, siempre se ha podido hacer manifestaciones estàndard en Barcelona).
De todo esto hablábamos el otro día con la María, y ella me comentó un caso personal de una compañera del instituto; ésta estaba a favor de la guerra porque su padre invertía en Bolsa, y por lo tanto, ganaría dinero. A la Maria se le cayó el alma al suelo, y pienso que qualquier persona que tuviera algo de respeto a las personas, también le pasaría lo mismo, porque, si por conseguir dinero, te conviene que mueran personas, además de una manera "ilegal", como se hizo esta invasión a Irak, vale más que apagamos, y nos marchemos de aquí, porque es la cosa más decadente y denigrante que puede aspiar alguien.
La verdad es que no sabemos ni jota; por ejemplo el dinero que ganan los bancos y las cajas, sambemos dónde los invierten?? Quizás gracias a nuestro dinero ingresado en estos centros contribuyeron a la invasión de Irak, quizás al comprar ciertos productos de multinacionales, que cotizen en bolsa, y además invierten, también contribuimos... Por otro lado, por culpa de esta maldita guerra, Irak sigue sin recuperarse internamente, con los atentados entre Chiitas y Sunnitas, y los ejercitos de EEUU, UK y otros, sin saber qué hacer, molestando más que otras cosas. Desde aquí me gustaría recordar que todavía no se ha acabado la guerra, y que hay otras por todo el mundo, por esto reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que terminen ya!!!
28.6.09
Cinema del bo: segona part
Ja ha finalitzat el festival, i s'han entregat els premis, que han estat els següents:
La Alhambra d'or: The other Bank (Georgia, Kazajstan, 2009), de George Ovashvili.
La Alhambra de plata: Before the Burial (Irán, 2008) de Behnam Behzadi.
La Alhambra de bronze: Jalainur (China, 2008) del director chino Zhao Ye.
Premi del públic: $9,99 (Israel / Australia, 2008) de la directora Tatia Rosenthal.
Menció especial del jurat:
- A la millor actriu: Irina Agenjkina per Songs from the Southern Seas.
- Al millor actor: Melih Selçuk de la pel·lícula Milk.
Premi RTVA Mediterráneos: Slingshot hip hop (Palestina / Estados Unidos, 2008) de la directora d'origen palestí Jackie Reem Salloum.
Com es pot observar, la gran guanyadora ha estat The Other Bank, una pel·lícula, que encara que és dura, està tant ben feta i els actors ho fan tant creible, que et quedes inmers dins la història, i a hores d'ara, encara hi penso força...m'alegro un munt pel director i us la recomano de tot cor.
També recomano a tothom que si pot llogar, o té la ocasió de poder veure una d'aquestes pel·lícules al cinema, que no s'ho pensi i hi vagi, no us arrepentireu.
25.6.09
S'10101100101010111010...ETC (b)
Per fi han finalitzat els exàmens, com es pot comprovar al títol estic ple de zeros i uns al cap...però darrera dels zeros i uns del títol s'amaga un missatge. Per poder solucionar-lo primer de tot us faré una breu explicació de certes eines, perquè ho pugueu resoldre; en un missatge del futur donaré la resposta a l'enigma.
Conceptes a saber:
a) Sistema de numeració: el nostre sistema de numeració és el decimal, és a dir disposem de deu dígits: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, i quan arribem al 9, ja fem una combinació de 2 dígits ja comentats: 10 11 12 ...etc.
També hem de saber que està etablert que el nostre sistema de numeració és posicional, no és el mateix 234 que 423, tot i tenir els mateixos dígits, és a dir que la posisió és important, per tant podem dir que el número 235= 2x100 + 3x10 + 5 i també ho podem expressar: 235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, és a dir, en potencies de 10 on l'exponen seria la posició (de la posició 0 fins la que sigui).
b)Altres sistemes de numeració: si en comptes de tenir deu dígits només tinguessim 2, el 0 i 1, estríem parlant de binari, però fos el número que fos, seguiria l'estructura dita anteriorment: 101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0
i per tant, si ho calculem seria: 101110(binari) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
Altrament també podem utilitzar altres números de dígits, 8, 3, però també està 16 dígits o altrament anomenat hexadecimal que té els 16 dígits i aquests són:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...com que no tenim més dígits que del 0 a 9 per omplir fins a 16 utilitzem les lletres indicades (una mica més difícil d'entendre).
Per tant si tenim: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si ho passem tots els valors a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal)
c) Quatre dígits de un número en binari equivalen a 1 dígit de hexadecimal, això és molt útil per l'ordinador, ja que per emmagatzemar 16 dígits binaris utiliza només 4 d'hexadecimals.
Per exemple: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: l'assignatura que he realitzat és Estructura i Tecnologia de Computadors.
Amb totes aquestes pistes i una mica de paciencia podreu resoltre l'enigmàtic problema.
Próximament la solució....moltes salutacions.
EN CASTELLANO:
SE 10101100101010111010...ETC
Al fin han finalizado los exámenes, como se puede comprobar al leer el título, estoy lleno de ceros y unos a la cabeza...pero detrás de los ceros y unos del título se esconde un mensaje. Para poder solucionarlo antes que nada os haré una breve explicación de ciertas herramientas para que lo podáis resolver; en un mensaje del futuro daré la respuesta al enigma.
Conceptos a saber:
a) Sistema de numeración: nuestro sistema de numeración es el decimal, es decir disponemos de diez dígitos: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, y cuando llegamos al 9, ya hacemos una combinación de 2 dígitos ya comentados: 10 11 12 ...etc.
También debemos saber que está establecido que nuestro sistema de numeración es posicional, no es lo mismo 234 que 423, todo y tener los mismos dígitos, es decir que la posisió es importante, por lo tanto podemos decir que el número
235= 2x100 + 3x10 + 5 y también lo podemos expresar:
235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, es decir, potencias de 10 dónde los exponentes serían la posición (de la posición 0 hasta la que sea).
b)Otros sistemas de numeración: si en vez de tener diez dígitos sólo tenemos 2, el 0 y 1, estaríamos hablando de binario, pero fuera el número que fuera, seguiría la estructura dicha anteriormente:
101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0 y por lo tanto, si lo calculamos sería: 101110(binario) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
De lo contrario también podemos utilizar otros números de dígitos, 8, 3, pero también sería posible con 16 dígitos o también denominado hexadecimal que tiene los 16 dígitos y estos son: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...como que no tenemos más dígitos que del 0 a 9 por llenar hasta 16 utilizamos las letras indicadas (algo más difícil de entender).
Por lo tanto si tenemos: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si lo pasamos todos los valores a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal).
c) Cuatro dígitos de un número en binario equivalen a 1 dígito de hexadecimal, esto es muy útil por el ordenador, puesto que por almacenar 16 dígitos binarios utiliza sólo 4 de hexadecimals.
Por ejemplo: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: la asignatura que he realizado es Estructura y Tecnología de Computadores.
Con todas estas pistas y algo de paciencia podréis resoltre el enigmático problema.
Próximamente la solución...muchos saludos!!!
Conceptes a saber:
a) Sistema de numeració: el nostre sistema de numeració és el decimal, és a dir disposem de deu dígits: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, i quan arribem al 9, ja fem una combinació de 2 dígits ja comentats: 10 11 12 ...etc.
També hem de saber que està etablert que el nostre sistema de numeració és posicional, no és el mateix 234 que 423, tot i tenir els mateixos dígits, és a dir que la posisió és important, per tant podem dir que el número 235= 2x100 + 3x10 + 5 i també ho podem expressar: 235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, és a dir, en potencies de 10 on l'exponen seria la posició (de la posició 0 fins la que sigui).
b)Altres sistemes de numeració: si en comptes de tenir deu dígits només tinguessim 2, el 0 i 1, estríem parlant de binari, però fos el número que fos, seguiria l'estructura dita anteriorment: 101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0
i per tant, si ho calculem seria: 101110(binari) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
Altrament també podem utilitzar altres números de dígits, 8, 3, però també està 16 dígits o altrament anomenat hexadecimal que té els 16 dígits i aquests són:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...com que no tenim més dígits que del 0 a 9 per omplir fins a 16 utilitzem les lletres indicades (una mica més difícil d'entendre).
Per tant si tenim: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si ho passem tots els valors a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal)
c) Quatre dígits de un número en binari equivalen a 1 dígit de hexadecimal, això és molt útil per l'ordinador, ja que per emmagatzemar 16 dígits binaris utiliza només 4 d'hexadecimals.
Per exemple: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: l'assignatura que he realitzat és Estructura i Tecnologia de Computadors.
Amb totes aquestes pistes i una mica de paciencia podreu resoltre l'enigmàtic problema.
Próximament la solució....moltes salutacions.
EN CASTELLANO:
SE 10101100101010111010...ETC
Al fin han finalizado los exámenes, como se puede comprobar al leer el título, estoy lleno de ceros y unos a la cabeza...pero detrás de los ceros y unos del título se esconde un mensaje. Para poder solucionarlo antes que nada os haré una breve explicación de ciertas herramientas para que lo podáis resolver; en un mensaje del futuro daré la respuesta al enigma.
Conceptos a saber:
a) Sistema de numeración: nuestro sistema de numeración es el decimal, es decir disponemos de diez dígitos: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, y cuando llegamos al 9, ya hacemos una combinación de 2 dígitos ya comentados: 10 11 12 ...etc.
También debemos saber que está establecido que nuestro sistema de numeración es posicional, no es lo mismo 234 que 423, todo y tener los mismos dígitos, es decir que la posisió es importante, por lo tanto podemos decir que el número
235= 2x100 + 3x10 + 5 y también lo podemos expresar:
235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, es decir, potencias de 10 dónde los exponentes serían la posición (de la posición 0 hasta la que sea).
b)Otros sistemas de numeración: si en vez de tener diez dígitos sólo tenemos 2, el 0 y 1, estaríamos hablando de binario, pero fuera el número que fuera, seguiría la estructura dicha anteriormente:
101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0 y por lo tanto, si lo calculamos sería: 101110(binario) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
De lo contrario también podemos utilizar otros números de dígitos, 8, 3, pero también sería posible con 16 dígitos o también denominado hexadecimal que tiene los 16 dígitos y estos son: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...como que no tenemos más dígitos que del 0 a 9 por llenar hasta 16 utilizamos las letras indicadas (algo más difícil de entender).
Por lo tanto si tenemos: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si lo pasamos todos los valores a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal).
c) Cuatro dígitos de un número en binario equivalen a 1 dígito de hexadecimal, esto es muy útil por el ordenador, puesto que por almacenar 16 dígitos binarios utiliza sólo 4 de hexadecimals.
Por ejemplo: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: la asignatura que he realizado es Estructura y Tecnología de Computadores.
Con todas estas pistas y algo de paciencia podréis resoltre el enigmático problema.
Próximamente la solución...muchos saludos!!!
19.6.09
Algorismes i altres ismes
Demà tinc exàmen de fonaments de programació, altrament conegut com FP. Com que ara mateix només tinc al cap algorismes, us presentaré un algorisme sobre el meu estat d'ànim:
algorisme estatDanim
const
N: enter = 24;
fconst
tipus
tEstats = {moltcansat, cansat, content, moltcontent}
tAnim = tupla
estat: taula[N] de tEstats;
horesEstudi: enter;
ftupla
ftipus
var
animus: tAnim;
j, comptador, comptadorContent: enter;
fvar
animus.hores:= llegirEnter();
comptador:= 0;
mentre no (animus.hores = 0) fer
comptador:= comptador + 1;
si (0 < animus.hores < 5) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcontent';
si (5 =< animus.hores < 10) llavors
animus.estat[comptador]:= 'content';
si (10 =< animus.hores < 15) llavors
animus.estat[comptador]:= 'cansat';
si (15 =< animus.hores < 24) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcansat';
fsi
animus.hores:= llegirEnter();
fmentre
per j:= 1 fins comptador fer
si (animus.estat[j]:= 'moltcontent') o (animus.estat[j]:= 'content' llavors)
comptadorContent:= comptadorContent + 1;
fsi
fper
si (comptador - comptadorContent) = 0 llavors
escriureParaules('He estudiat poc');
sino
escriureParaules('Estic cansat però segur que aprovo');
fsi
falgorisme
algorisme estatDanim
const
N: enter = 24;
fconst
tipus
tEstats = {moltcansat, cansat, content, moltcontent}
tAnim = tupla
estat: taula[N] de tEstats;
horesEstudi: enter;
ftupla
ftipus
var
animus: tAnim;
j, comptador, comptadorContent: enter;
fvar
animus.hores:= llegirEnter();
comptador:= 0;
mentre no (animus.hores = 0) fer
comptador:= comptador + 1;
si (0 < animus.hores < 5) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcontent';
si (5 =< animus.hores < 10) llavors
animus.estat[comptador]:= 'content';
si (10 =< animus.hores < 15) llavors
animus.estat[comptador]:= 'cansat';
si (15 =< animus.hores < 24) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcansat';
fsi
animus.hores:= llegirEnter();
fmentre
per j:= 1 fins comptador fer
si (animus.estat[j]:= 'moltcontent') o (animus.estat[j]:= 'content' llavors)
comptadorContent:= comptadorContent + 1;
fsi
fper
si (comptador - comptadorContent) = 0 llavors
escriureParaules('He estudiat poc');
sino
escriureParaules('Estic cansat però segur que aprovo');
fsi
falgorisme
18.6.09
Cinema del bo
Ja ha començat el tercer festival "Cines del Sur" a Granada. Aquest festival recull un munt de pel·lícules "no famoses", i ho poso entre comentes perquè em refereixo a tipus de pel·lícules que sí poden ser famoses, però no aquí, ja que no gaudeixen del pressupost necessari per poder fer un màrqueting i una distribució tant espectacular com les que estem acostumats a veure a la cartellera. Com anava dient, aquestes pel·lícules són de països, majoritariament, de l'hemisferi sud, tot i que hi ha excepcions, així com varis tipus de seccions, però el que tenen en comú és el seu baig pressupost i també una temàtica "no comenrcial", i per tant fòra de l'àmbit consumista.Aquí teniu l'enllaç de la pàgina oficial: http://www.cinesdelsur.com, feu-hi una ullada ja que hi ha una àmplia varietat de seccions i de tipus de projeccions.
De moment n'he vistes tres:
The life after the fall (la vida després de la caiguda), és de producció Iraquí i del Regen Unit, i descriu, a través d'una familia benestant Iraquiana, la vida des que capturen a Sadam al 2003 fins al final del 2006. Està gravada amb una càmara de mà i pertany a la secció "Itinerarios". El seu interés recau en el fet de saber com viuen les persones iraquís, com són i com el problema xiita i sunnita es fa més i més violent. La recomano a tothom, però és dura, ja que es veu l'alegria de que hàgin capturat a Sadam, fins a la desesperació i el temor dels atemtats entre xiites i sunnites.
The other bank (la otra orilla), és una producció Georgiana i del Kazajstan, i explica la Odissea d'un nen, Teodo, refugiat de la guerra del 1992 d'Abjacia (on 65 mil abjacians van expulsar a 400 mil georigians amb l'ajuda de Rússia), que actualment viu a Tbilisi (capital de Georgia) i va a Abjacia (a la ciutat natal) a buscar al seu pare, tot i la recomanació d'algun amic de què hi ha un odi molt estés a Abjacia contra els georgians. Fantàstica pel·lícula, molt i molt dura. La recomano a tothom, i especialment a la gent que li agrada saber història.
$9,99, és una producció Isrealiana amb Austràlia, i explica la història d'uns veïns, on tot comença quan un d'ells es compra un llibre per 9,99 quan el seu pare acaba de topar-se amb un estrany personatge que és un vagabund. És una pel·lícula d'animació feta de "plastilina", no és gens dura (és bo que hi hagi alguna) hi ha una mica d'humor, i és una mica lenta. La recomano a tothom que vulgui passar una bona estona o desconnectar una mica.
Si teniu ocasió, veniu al festival, us ho recomano, les pel·lícules no costen més de 3 euros, es fan col·lòquis amb persones que han realitzat o ajudat a fer el film en sí, i de passada, veure Granada, que és preciosa. Si no podeu aquest any, planejeu per l'any que ve.
17.6.09
Dónde "IRAN" a parar???
Hoy me he levantado y lo primero que he leído y, me ha consternado, ha sido la noticia de 7 muertos en las manifestaciones de Irán.En realidad, muere más gente cada día por luchar por sus derechos; tampoco es nuevo el echo de un posible fraude en una "supuesta" democrácia...es más, en algunas democrácias consolidadas ha habido alguna que otra denuncia de fraude (ver elecciones de Al Gore vs Bush); pero, personalmente, tengo una predilección con este país, una espécie de sentimiento de empatía.
Podríamos decir que lo que sé de este país és gràcias a Marjane Satrapi (nacida en Irán y actualmente vive en Francia) que grácias a la narración de su vida a través del cómic (ver Persépolis) me transmitió parte de lo que la gente vive allí. También debo decir que la lectura del libro "el Sha" de Ryszard Kapuscinski y películas del director Abbas Kiarostami (famoso director de cine Iraní) me han hecho comprender mejor el tipo de vida Iraní, así como su evolución.
El pueblo Iraní siempre ha sido muy reivindicativo, pero no sin motivos; por lo tanto si, después de unas elecciones, una gran mayoría de gente sale día tras día, incluso una vez prohibidas las manifestaciones e incluso habiendo muertos, a reivindicar un posible fraude electoral, és que reclaman algo que les pertenece, el derecho a unas elecciones justas, sin trampa.
Des de este humilde blog, quiero apoyar enérgicamente a toda esta gente que se manifiesta día a día, y arriesga su vida para que en un futuro haya justicia y se respeten los derechos en IRAN.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)