NO a la Guerra (b)

L'altre dia estava parlant amb la Maria sobre la guerra de Irak, el mític conflicte bèlic que va començar al 2003 amb el pretexte de desarmar al país amb la sospita sobre armes de destrucció massiva, cosa que s'ha demostrat que era falsa, mai s'hi han trobat. Aquesta guerra va provocar a tot el món una gran movilització ciutadana, amb manifestacions que portaven el lema de "No a la guerra".
Durant aquella época estava estudiant a Barcelona, y sempre m'he oposat a qualsevol guerra; estic en contra de la violència per arribara aconseguir alguna cosa, però sé que si et veus apresat i oprimit per part d'un poder suprem ajudat per poder militar, organitzar una revolta armada pot semblar una manera d'aconseguir els teus drets, però la història ens ha demostrat que hi ha hagut ressolucions pacífiques, com per exemple la lluita que va promoure Gandhi, la revolució dels clavells a Portugal, on els militars es van sublevar, juntament amb la població civil, contra el règim (recolzat amb la policia política), i la marxa verda que es va fer al Marroc, expulsant als espanyols de la colònia.
Per aquests motius em vaig ajuntar amb gent que organitzava manifestacins dia si i altre també, era inesgotable, a més, com que al govern català li interessava desgastar el govern espanyol, permitia fer quasi qualsevol cosa, vam fer varies parades a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampades a punts estratègics, com a prop de la seu del PP i un munt d'actes més. Tothom s'apuntava al lema del "No a la Guerra", fins i tot, a la residència on vivíem unes 400 persones, es va organitzar una votació per vetar l'entrada a la residència al govern del PP que havia pactat la invasió a Iraq, i va sortir un SI rotund.
Tot això passava quan era el "boom" del "No a al guerra", però quan ja no era notícia, tot va canviar. La gent ja no volia manifestar-se més, la gent volia fer la seva vida tranquil·lament, i la votació que havíem realitzat, es va haver de repetir, ja que el director va dir que quelcom tant important, havia de fer-se bé, és a dir, en un acte púclic amb la direcció organitzant el debat, i posterior votació. El primer problema que ens vam trobar, era que a la sala d'actes no èrem els mínims necessaris per donar per vàlida la votació, i vam haver d'anar a buscar gent, perquè es puguès fer la votació. Després de debatir una bona estona, els que més recolzavem aquesta idea, ens vam adonar compte que la majoria de gent no li agradava aquesta idea, quan dies abans havia sortit que sí...i un cop feta la votació, va sortir que NO, per poc, però no va haver-hi vetació pel govern del PP, que en realitat era bastant simbòlic.
No entenia com va poder passar tot això, em vaig descepcionar molt, i després d'un temps reflexionant, vaig aribar a la conclusió que es tractava d'una moda, com una altre, el No a la Guerra es va convertir en la gran moda, a més promuguda i recolzada pel govern de la Generalitat Catalana, cosa que, després, un cop es va canviar el govern de Madrid, es va voler fer una acampada a favor del 0,07%, i es va prohibir totalment, i a més es va disoldre a bastonades...increible!!! Feia uns mesos Barcelona era la gran capital d'Espanya contra la Guerra i es podia organitzar qualsevol acte, i mesos més tard, quan ja no interessava desgastar el govern actual ni el de Madrid, ja no es podia fer res fòra de lo habitual (haig de dir que, per sort, sempre s'ha pogut fer manifestacions estàndards a Barcelona).
De tot això parlàvem l'altre dia amb la Maria, i ella em va comentar un cas personal d'una seva companya de l'institut; aquesta estava a favor de la guerra perquè el seu pare invertia en Borsa, i per tant, guanyaria diners. A la Maria se li va caure l'ànima al terra, i penso, que qualssevulla persona que tinguès una mica de respecte a les persones, també li passaria el mateix, perquè, si per aconseguir diners, et convé que morin persones, a més, d'una manera "il·legal", com es va fer aquesta invasió a Irak, val més que apaguem i marxem d'aquí, perquè és la cosa més decadent i denigrant que pot aspiar algú.
La veritat és que no sabem res de res, per exemple els diners que guanyen els bancs i les caixes, sambem on els inverteixen?? Potser gràcies als nostres diners ingressats en aquests centres van contribuir a la invasió d'Irak, potser al comprar certs productes de multinacionals, que cotizen en borsa, i a més hi inverteixen, també vam contribuir...
Per altre banda, per culpa d'aquesta maleïda guerra, Irak segueix sense recuperar-se internament, amb els atemptats entre Xiites i Sunnites, i els exècits de EEUU, UK i d'altres, sense saber què fer, molestant més que altres coses.
Des d'aquí m'agradaria recordar que encara no s'ha acabat la guerra, i que n'hi ha d'altres per tot el món, per això reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que s'acabin ja!!!



EN CASTELLANO:

NO A LA GUERRA


El otro día estaba hablando con María sobre la guerra de Irak, el mítico conflicto bélico que empezó en el 2003 con el pretexto de desarmar al país con la sospecha sobre armas de destrucción masiva, cosa que se ha demostrado que era falsa, nunca se han encontrado. Esta guerra provocará en todo el mundo una gran movilización ciudadana, con manifestaciones que traían el lema de "No a la guerra".
Durante aquella época estaba estudiando en Barcelona, y siempre me he opuesto a cualquier guerra; estoy en contra de la violencia para llegar a conseguir algo, pero sé que si te ves apresado y oprimido por parte de un poder supremo ayudado por poder militar, organizar una revuelta armada puede parecer una manera de conseguir tus derechos, pero la historia nos ha demostrado que ha habido resoluciones pacíficas, como por ejemplo la lucha que promovió Gandhi, la revolución de los claveles en Portugal, donde los militares se sublevaron, junto con la población civil, contra el régimen (apoyado con la policía política), y la marcha verde que se hizo en Marruecos, expulsando a los españoles de la colonia.
Por estos motivos, me junté con gente que organizaba manifestacins día si y otro también, era inagotable, además, como que al gobierno catalán le interesaba desgastar al gobierno español, permitía hacer casi cualquier cosa, hicimos varias paradas a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampadas en puntos estratégicos, como cerca de la sede del PP y un montón de actos más. Todo el mundo se apuntaba al lema del "No a la Guerra", incluso, a la residencia donde vivíamos unas 400 personas, se organizó una votación para vetar la entrada a la residencia al gobierno del PP que había pactado la invasión a Iraq, y salió un SI rotundo.
Todo esto pasaba cuando era el "boom" del "No a al guerra", pero cuando ya no era noticia, todo cambió. La gente ya no quería manifestarse más, la gente quería hacer su vida tranquilamente, y la votación que habíamos realizado, se tuvo que repetir, puesto que el director dijo que algo tan importante, debía hacerse bien, es decir, en un acto púclico con la dirección organizando el debate y posterior votación. El primer problema que nos encontramos fue que a la sala de actos no éramos los mínimos necesarios por dar por válida la votación, y tuvimos que ir a buscar gente, para poder hacerla. Tras debatir un buen rato, los que más apoyábamos esta idea, nos dimos cuenta que la mayoría de gente no le gustaba, cuando días antes había salido que sí...y una vez hecha la votación, salió que NO, por poco, pero no hubo vetación por el gobierno del PP, que en realidad era bastante simbólico.
No entendía cómo pudo pasar todo esto, me descepcioné mucho, y tras un tiempo reflexionando, llegué a la conclusión que se trataba de una moda, como una otra, el No a la Guerra se convirtió en la gran moda, además promovida y apoyada por el gobierno de la Generalitat Catalana, cosa que, después, una vez se cambió el gobierno de Madrid, se quiso hacer una acampada a favor del 0,07%, y se prohibió totalmente, y además se disgregó a palos...increible!!! Hacía unos meses Barcelona era la gran capital de España contra la Guerra y se podía organizar cualquier acto, y meses más tarde, cuando ya no interesaba desgastar el gobierno actual ni el de Madrid, ya no se podía hacer nada fuera de lo habitual (debo decir que, por suerte, siempre se ha podido hacer manifestaciones estàndard en Barcelona).
De todo esto hablábamos el otro día con la María, y ella me comentó un caso personal de una compañera del instituto; ésta estaba a favor de la guerra porque su padre invertía en Bolsa, y por lo tanto, ganaría dinero. A la Maria se le cayó el alma al suelo, y pienso que qualquier persona que tuviera algo de respeto a las personas, también le pasaría lo mismo, porque, si por conseguir dinero, te conviene que mueran personas, además de una manera "ilegal", como se hizo esta invasión a Irak, vale más que apagamos, y nos marchemos de aquí, porque es la cosa más decadente y denigrante que puede aspiar alguien.
La verdad es que no sabemos ni jota; por ejemplo el dinero que ganan los bancos y las cajas, sambemos dónde los invierten?? Quizás gracias a nuestro dinero ingresado en estos centros contribuyeron a la invasión de Irak, quizás al comprar ciertos productos de multinacionales, que cotizen en bolsa, y además invierten, también contribuimos... Por otro lado, por culpa de esta maldita guerra, Irak sigue sin recuperarse internamente, con los atentados entre Chiitas y Sunnitas, y los ejercitos de EEUU, UK y otros, sin saber qué hacer, molestando más que otras cosas. Desde aquí me gustaría recordar que todavía no se ha acabado la guerra, y que hay otras por todo el mundo, por esto reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que terminen ya!!!