L'altre dia estava parlant amb la Maria sobre la guerra de Irak, el mític conflicte bèlic que va començar al 2003 amb el pretexte de desarmar al país amb la sospita sobre armes de destrucció massiva, cosa que s'ha demostrat que era falsa, mai s'hi han trobat. Aquesta guerra va provocar a tot el món una gran movilització ciutadana, amb manifestacions que portaven el lema de "No a la guerra".
Durant aquella época estava estudiant a Barcelona, y sempre m'he oposat a qualsevol guerra; estic en contra de la violència per arribara aconseguir alguna cosa, però sé que si et veus apresat i oprimit per part d'un poder suprem ajudat per poder militar, organitzar una revolta armada pot semblar una manera d'aconseguir els teus drets, però la història ens ha demostrat que hi ha hagut ressolucions pacífiques, com per exemple la lluita que va promoure Gandhi, la revolució dels clavells a Portugal, on els militars es van sublevar, juntament amb la població civil, contra el règim (recolzat amb la policia política), i la marxa verda que es va fer al Marroc, expulsant als espanyols de la colònia.
Per aquests motius em vaig ajuntar amb gent que organitzava manifestacins dia si i altre també, era inesgotable, a més, com que al govern català li interessava desgastar el govern espanyol, permitia fer quasi qualsevol cosa, vam fer varies parades a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampades a punts estratègics, com a prop de la seu del PP i un munt d'actes més. Tothom s'apuntava al lema del "No a la Guerra", fins i tot, a la residència on vivíem unes 400 persones, es va organitzar una votació per vetar l'entrada a la residència al govern del PP que havia pactat la invasió a Iraq, i va sortir un SI rotund.
Tot això passava quan era el "boom" del "No a al guerra", però quan ja no era notícia, tot va canviar. La gent ja no volia manifestar-se més, la gent volia fer la seva vida tranquil·lament, i la votació que havíem realitzat, es va haver de repetir, ja que el director va dir que quelcom tant important, havia de fer-se bé, és a dir, en un acte púclic amb la direcció organitzant el debat, i posterior votació. El primer problema que ens vam trobar, era que a la sala d'actes no èrem els mínims necessaris per donar per vàlida la votació, i vam haver d'anar a buscar gent, perquè es puguès fer la votació. Després de debatir una bona estona, els que més recolzavem aquesta idea, ens vam adonar compte que la majoria de gent no li agradava aquesta idea, quan dies abans havia sortit que sí...i un cop feta la votació, va sortir que NO, per poc, però no va haver-hi vetació pel govern del PP, que en realitat era bastant simbòlic.
No entenia com va poder passar tot això, em vaig descepcionar molt, i després d'un temps reflexionant, vaig aribar a la conclusió que es tractava d'una moda, com una altre, el No a la Guerra es va convertir en la gran moda, a més promuguda i recolzada pel govern de la Generalitat Catalana, cosa que, després, un cop es va canviar el govern de Madrid, es va voler fer una acampada a favor del 0,07%, i es va prohibir totalment, i a més es va disoldre a bastonades...increible!!! Feia uns mesos Barcelona era la gran capital d'Espanya contra la Guerra i es podia organitzar qualsevol acte, i mesos més tard, quan ja no interessava desgastar el govern actual ni el de Madrid, ja no es podia fer res fòra de lo habitual (haig de dir que, per sort, sempre s'ha pogut fer manifestacions estàndards a Barcelona).
De tot això parlàvem l'altre dia amb la Maria, i ella em va comentar un cas personal d'una seva companya de l'institut; aquesta estava a favor de la guerra perquè el seu pare invertia en Borsa, i per tant, guanyaria diners. A la Maria se li va caure l'ànima al terra, i penso, que qualssevulla persona que tinguès una mica de respecte a les persones, també li passaria el mateix, perquè, si per aconseguir diners, et convé que morin persones, a més, d'una manera "il·legal", com es va fer aquesta invasió a Irak, val més que apaguem i marxem d'aquí, perquè és la cosa més decadent i denigrant que pot aspiar algú.
La veritat és que no sabem res de res, per exemple els diners que guanyen els bancs i les caixes, sambem on els inverteixen?? Potser gràcies als nostres diners ingressats en aquests centres van contribuir a la invasió d'Irak, potser al comprar certs productes de multinacionals, que cotizen en borsa, i a més hi inverteixen, també vam contribuir...
Per altre banda, per culpa d'aquesta maleïda guerra, Irak segueix sense recuperar-se internament, amb els atemptats entre Xiites i Sunnites, i els exècits de EEUU, UK i d'altres, sense saber què fer, molestant més que altres coses.
Des d'aquí m'agradaria recordar que encara no s'ha acabat la guerra, i que n'hi ha d'altres per tot el món, per això reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que s'acabin ja!!!
EN CASTELLANO:
NO A LA GUERRA
El otro día estaba hablando con María sobre la guerra de Irak, el mítico conflicto bélico que empezó en el 2003 con el pretexto de desarmar al país con la sospecha sobre armas de destrucción masiva, cosa que se ha demostrado que era falsa, nunca se han encontrado. Esta guerra provocará en todo el mundo una gran movilización ciudadana, con manifestaciones que traían el lema de "No a la guerra".
Durante aquella época estaba estudiando en Barcelona, y siempre me he opuesto a cualquier guerra; estoy en contra de la violencia para llegar a conseguir algo, pero sé que si te ves apresado y oprimido por parte de un poder supremo ayudado por poder militar, organizar una revuelta armada puede parecer una manera de conseguir tus derechos, pero la historia nos ha demostrado que ha habido resoluciones pacíficas, como por ejemplo la lucha que promovió Gandhi, la revolución de los claveles en Portugal, donde los militares se sublevaron, junto con la población civil, contra el régimen (apoyado con la policía política), y la marcha verde que se hizo en Marruecos, expulsando a los españoles de la colonia.
Por estos motivos, me junté con gente que organizaba manifestacins día si y otro también, era inagotable, además, como que al gobierno catalán le interesaba desgastar al gobierno español, permitía hacer casi cualquier cosa, hicimos varias paradas a la Diagonal (carretera hipertransitada), acampadas en puntos estratégicos, como cerca de la sede del PP y un montón de actos más. Todo el mundo se apuntaba al lema del "No a la Guerra", incluso, a la residencia donde vivíamos unas 400 personas, se organizó una votación para vetar la entrada a la residencia al gobierno del PP que había pactado la invasión a Iraq, y salió un SI rotundo.
Todo esto pasaba cuando era el "boom" del "No a al guerra", pero cuando ya no era noticia, todo cambió. La gente ya no quería manifestarse más, la gente quería hacer su vida tranquilamente, y la votación que habíamos realizado, se tuvo que repetir, puesto que el director dijo que algo tan importante, debía hacerse bien, es decir, en un acto púclico con la dirección organizando el debate y posterior votación. El primer problema que nos encontramos fue que a la sala de actos no éramos los mínimos necesarios por dar por válida la votación, y tuvimos que ir a buscar gente, para poder hacerla. Tras debatir un buen rato, los que más apoyábamos esta idea, nos dimos cuenta que la mayoría de gente no le gustaba, cuando días antes había salido que sí...y una vez hecha la votación, salió que NO, por poco, pero no hubo vetación por el gobierno del PP, que en realidad era bastante simbólico.
No entendía cómo pudo pasar todo esto, me descepcioné mucho, y tras un tiempo reflexionando, llegué a la conclusión que se trataba de una moda, como una otra, el No a la Guerra se convirtió en la gran moda, además promovida y apoyada por el gobierno de la Generalitat Catalana, cosa que, después, una vez se cambió el gobierno de Madrid, se quiso hacer una acampada a favor del 0,07%, y se prohibió totalmente, y además se disgregó a palos...increible!!! Hacía unos meses Barcelona era la gran capital de España contra la Guerra y se podía organizar cualquier acto, y meses más tarde, cuando ya no interesaba desgastar el gobierno actual ni el de Madrid, ya no se podía hacer nada fuera de lo habitual (debo decir que, por suerte, siempre se ha podido hacer manifestaciones estàndard en Barcelona).
De todo esto hablábamos el otro día con la María, y ella me comentó un caso personal de una compañera del instituto; ésta estaba a favor de la guerra porque su padre invertía en Bolsa, y por lo tanto, ganaría dinero. A la Maria se le cayó el alma al suelo, y pienso que qualquier persona que tuviera algo de respeto a las personas, también le pasaría lo mismo, porque, si por conseguir dinero, te conviene que mueran personas, además de una manera "ilegal", como se hizo esta invasión a Irak, vale más que apagamos, y nos marchemos de aquí, porque es la cosa más decadente y denigrante que puede aspiar alguien.
La verdad es que no sabemos ni jota; por ejemplo el dinero que ganan los bancos y las cajas, sambemos dónde los invierten?? Quizás gracias a nuestro dinero ingresado en estos centros contribuyeron a la invasión de Irak, quizás al comprar ciertos productos de multinacionales, que cotizen en bolsa, y además invierten, también contribuimos... Por otro lado, por culpa de esta maldita guerra, Irak sigue sin recuperarse internamente, con los atentados entre Chiitas y Sunnitas, y los ejercitos de EEUU, UK y otros, sin saber qué hacer, molestando más que otras cosas. Desde aquí me gustaría recordar que todavía no se ha acabado la guerra, y que hay otras por todo el mundo, por esto reclamo el lema de "NO A LA GUERRA", que terminen ya!!!
29.6.09
28.6.09
Cinema del bo: segona part
Ja ha finalitzat el festival, i s'han entregat els premis, que han estat els següents:
La Alhambra d'or: The other Bank (Georgia, Kazajstan, 2009), de George Ovashvili.
La Alhambra de plata: Before the Burial (Irán, 2008) de Behnam Behzadi.
La Alhambra de bronze: Jalainur (China, 2008) del director chino Zhao Ye.
Premi del públic: $9,99 (Israel / Australia, 2008) de la directora Tatia Rosenthal.
Menció especial del jurat:
- A la millor actriu: Irina Agenjkina per Songs from the Southern Seas.
- Al millor actor: Melih Selçuk de la pel·lícula Milk.
Premi RTVA Mediterráneos: Slingshot hip hop (Palestina / Estados Unidos, 2008) de la directora d'origen palestí Jackie Reem Salloum.
Com es pot observar, la gran guanyadora ha estat The Other Bank, una pel·lícula, que encara que és dura, està tant ben feta i els actors ho fan tant creible, que et quedes inmers dins la història, i a hores d'ara, encara hi penso força...m'alegro un munt pel director i us la recomano de tot cor.
També recomano a tothom que si pot llogar, o té la ocasió de poder veure una d'aquestes pel·lícules al cinema, que no s'ho pensi i hi vagi, no us arrepentireu.
25.6.09
S'10101100101010111010...ETC (b)
Per fi han finalitzat els exàmens, com es pot comprovar al títol estic ple de zeros i uns al cap...però darrera dels zeros i uns del títol s'amaga un missatge. Per poder solucionar-lo primer de tot us faré una breu explicació de certes eines, perquè ho pugueu resoldre; en un missatge del futur donaré la resposta a l'enigma.
Conceptes a saber:
a) Sistema de numeració: el nostre sistema de numeració és el decimal, és a dir disposem de deu dígits: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, i quan arribem al 9, ja fem una combinació de 2 dígits ja comentats: 10 11 12 ...etc.
També hem de saber que està etablert que el nostre sistema de numeració és posicional, no és el mateix 234 que 423, tot i tenir els mateixos dígits, és a dir que la posisió és important, per tant podem dir que el número 235= 2x100 + 3x10 + 5 i també ho podem expressar: 235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, és a dir, en potencies de 10 on l'exponen seria la posició (de la posició 0 fins la que sigui).
b)Altres sistemes de numeració: si en comptes de tenir deu dígits només tinguessim 2, el 0 i 1, estríem parlant de binari, però fos el número que fos, seguiria l'estructura dita anteriorment: 101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0
i per tant, si ho calculem seria: 101110(binari) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
Altrament també podem utilitzar altres números de dígits, 8, 3, però també està 16 dígits o altrament anomenat hexadecimal que té els 16 dígits i aquests són:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...com que no tenim més dígits que del 0 a 9 per omplir fins a 16 utilitzem les lletres indicades (una mica més difícil d'entendre).
Per tant si tenim: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si ho passem tots els valors a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal)
c) Quatre dígits de un número en binari equivalen a 1 dígit de hexadecimal, això és molt útil per l'ordinador, ja que per emmagatzemar 16 dígits binaris utiliza només 4 d'hexadecimals.
Per exemple: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: l'assignatura que he realitzat és Estructura i Tecnologia de Computadors.
Amb totes aquestes pistes i una mica de paciencia podreu resoltre l'enigmàtic problema.
Próximament la solució....moltes salutacions.
EN CASTELLANO:
SE 10101100101010111010...ETC
Al fin han finalizado los exámenes, como se puede comprobar al leer el título, estoy lleno de ceros y unos a la cabeza...pero detrás de los ceros y unos del título se esconde un mensaje. Para poder solucionarlo antes que nada os haré una breve explicación de ciertas herramientas para que lo podáis resolver; en un mensaje del futuro daré la respuesta al enigma.
Conceptos a saber:
a) Sistema de numeración: nuestro sistema de numeración es el decimal, es decir disponemos de diez dígitos: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, y cuando llegamos al 9, ya hacemos una combinación de 2 dígitos ya comentados: 10 11 12 ...etc.
También debemos saber que está establecido que nuestro sistema de numeración es posicional, no es lo mismo 234 que 423, todo y tener los mismos dígitos, es decir que la posisió es importante, por lo tanto podemos decir que el número
235= 2x100 + 3x10 + 5 y también lo podemos expresar:
235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, es decir, potencias de 10 dónde los exponentes serían la posición (de la posición 0 hasta la que sea).
b)Otros sistemas de numeración: si en vez de tener diez dígitos sólo tenemos 2, el 0 y 1, estaríamos hablando de binario, pero fuera el número que fuera, seguiría la estructura dicha anteriormente:
101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0 y por lo tanto, si lo calculamos sería: 101110(binario) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
De lo contrario también podemos utilizar otros números de dígitos, 8, 3, pero también sería posible con 16 dígitos o también denominado hexadecimal que tiene los 16 dígitos y estos son: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...como que no tenemos más dígitos que del 0 a 9 por llenar hasta 16 utilizamos las letras indicadas (algo más difícil de entender).
Por lo tanto si tenemos: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si lo pasamos todos los valores a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal).
c) Cuatro dígitos de un número en binario equivalen a 1 dígito de hexadecimal, esto es muy útil por el ordenador, puesto que por almacenar 16 dígitos binarios utiliza sólo 4 de hexadecimals.
Por ejemplo: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: la asignatura que he realizado es Estructura y Tecnología de Computadores.
Con todas estas pistas y algo de paciencia podréis resoltre el enigmático problema.
Próximamente la solución...muchos saludos!!!
Conceptes a saber:
a) Sistema de numeració: el nostre sistema de numeració és el decimal, és a dir disposem de deu dígits: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, i quan arribem al 9, ja fem una combinació de 2 dígits ja comentats: 10 11 12 ...etc.
També hem de saber que està etablert que el nostre sistema de numeració és posicional, no és el mateix 234 que 423, tot i tenir els mateixos dígits, és a dir que la posisió és important, per tant podem dir que el número 235= 2x100 + 3x10 + 5 i també ho podem expressar: 235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, és a dir, en potencies de 10 on l'exponen seria la posició (de la posició 0 fins la que sigui).
b)Altres sistemes de numeració: si en comptes de tenir deu dígits només tinguessim 2, el 0 i 1, estríem parlant de binari, però fos el número que fos, seguiria l'estructura dita anteriorment: 101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0
i per tant, si ho calculem seria: 101110(binari) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
Altrament també podem utilitzar altres números de dígits, 8, 3, però també està 16 dígits o altrament anomenat hexadecimal que té els 16 dígits i aquests són:
0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...com que no tenim més dígits que del 0 a 9 per omplir fins a 16 utilitzem les lletres indicades (una mica més difícil d'entendre).
Per tant si tenim: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si ho passem tots els valors a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal)
c) Quatre dígits de un número en binari equivalen a 1 dígit de hexadecimal, això és molt útil per l'ordinador, ja que per emmagatzemar 16 dígits binaris utiliza només 4 d'hexadecimals.
Per exemple: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: l'assignatura que he realitzat és Estructura i Tecnologia de Computadors.
Amb totes aquestes pistes i una mica de paciencia podreu resoltre l'enigmàtic problema.
Próximament la solució....moltes salutacions.
EN CASTELLANO:
SE 10101100101010111010...ETC
Al fin han finalizado los exámenes, como se puede comprobar al leer el título, estoy lleno de ceros y unos a la cabeza...pero detrás de los ceros y unos del título se esconde un mensaje. Para poder solucionarlo antes que nada os haré una breve explicación de ciertas herramientas para que lo podáis resolver; en un mensaje del futuro daré la respuesta al enigma.
Conceptos a saber:
a) Sistema de numeración: nuestro sistema de numeración es el decimal, es decir disponemos de diez dígitos: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9, y cuando llegamos al 9, ya hacemos una combinación de 2 dígitos ya comentados: 10 11 12 ...etc.
También debemos saber que está establecido que nuestro sistema de numeración es posicional, no es lo mismo 234 que 423, todo y tener los mismos dígitos, es decir que la posisió es importante, por lo tanto podemos decir que el número
235= 2x100 + 3x10 + 5 y también lo podemos expresar:
235= 2·10^2 + 3·10^1 + 5·10^0, es decir, potencias de 10 dónde los exponentes serían la posición (de la posición 0 hasta la que sea).
b)Otros sistemas de numeración: si en vez de tener diez dígitos sólo tenemos 2, el 0 y 1, estaríamos hablando de binario, pero fuera el número que fuera, seguiría la estructura dicha anteriormente:
101110= 1·2^5 + 0·2^4 + 1·2^3 + 1·2^2 + 1·2^1 + 0·2^0 y por lo tanto, si lo calculamos sería: 101110(binario) = 32 + 8 + 4 + 2 + 0 = 46(decimal).
De lo contrario también podemos utilizar otros números de dígitos, 8, 3, pero también sería posible con 16 dígitos o también denominado hexadecimal que tiene los 16 dígitos y estos son: 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 A B C D E F...como que no tenemos más dígitos que del 0 a 9 por llenar hasta 16 utilizamos las letras indicadas (algo más difícil de entender).
Por lo tanto si tenemos: FA93 = F·16^3 + A·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 si lo pasamos todos los valores a decimal: FA93 = 15·16^3 + 10·16^2 + 9·16^1 + 3·16^0 = 64147 (decimal).
c) Cuatro dígitos de un número en binario equivalen a 1 dígito de hexadecimal, esto es muy útil por el ordenador, puesto que por almacenar 16 dígitos binarios utiliza sólo 4 de hexadecimals.
Por ejemplo: 1001(bin) = 9 (decimal) = 9 (hexa), 1101(bin)=13(decimal)= D (hexa)
d)última pista: la asignatura que he realizado es Estructura y Tecnología de Computadores.
Con todas estas pistas y algo de paciencia podréis resoltre el enigmático problema.
Próximamente la solución...muchos saludos!!!
19.6.09
Algorismes i altres ismes
Demà tinc exàmen de fonaments de programació, altrament conegut com FP. Com que ara mateix només tinc al cap algorismes, us presentaré un algorisme sobre el meu estat d'ànim:
algorisme estatDanim
const
N: enter = 24;
fconst
tipus
tEstats = {moltcansat, cansat, content, moltcontent}
tAnim = tupla
estat: taula[N] de tEstats;
horesEstudi: enter;
ftupla
ftipus
var
animus: tAnim;
j, comptador, comptadorContent: enter;
fvar
animus.hores:= llegirEnter();
comptador:= 0;
mentre no (animus.hores = 0) fer
comptador:= comptador + 1;
si (0 < animus.hores < 5) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcontent';
si (5 =< animus.hores < 10) llavors
animus.estat[comptador]:= 'content';
si (10 =< animus.hores < 15) llavors
animus.estat[comptador]:= 'cansat';
si (15 =< animus.hores < 24) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcansat';
fsi
animus.hores:= llegirEnter();
fmentre
per j:= 1 fins comptador fer
si (animus.estat[j]:= 'moltcontent') o (animus.estat[j]:= 'content' llavors)
comptadorContent:= comptadorContent + 1;
fsi
fper
si (comptador - comptadorContent) = 0 llavors
escriureParaules('He estudiat poc');
sino
escriureParaules('Estic cansat però segur que aprovo');
fsi
falgorisme
algorisme estatDanim
const
N: enter = 24;
fconst
tipus
tEstats = {moltcansat, cansat, content, moltcontent}
tAnim = tupla
estat: taula[N] de tEstats;
horesEstudi: enter;
ftupla
ftipus
var
animus: tAnim;
j, comptador, comptadorContent: enter;
fvar
animus.hores:= llegirEnter();
comptador:= 0;
mentre no (animus.hores = 0) fer
comptador:= comptador + 1;
si (0 < animus.hores < 5) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcontent';
si (5 =< animus.hores < 10) llavors
animus.estat[comptador]:= 'content';
si (10 =< animus.hores < 15) llavors
animus.estat[comptador]:= 'cansat';
si (15 =< animus.hores < 24) llavors
animus.estat[comptador]:= 'moltcansat';
fsi
animus.hores:= llegirEnter();
fmentre
per j:= 1 fins comptador fer
si (animus.estat[j]:= 'moltcontent') o (animus.estat[j]:= 'content' llavors)
comptadorContent:= comptadorContent + 1;
fsi
fper
si (comptador - comptadorContent) = 0 llavors
escriureParaules('He estudiat poc');
sino
escriureParaules('Estic cansat però segur que aprovo');
fsi
falgorisme
18.6.09
Cinema del bo
Ja ha començat el tercer festival "Cines del Sur" a Granada. Aquest festival recull un munt de pel·lícules "no famoses", i ho poso entre comentes perquè em refereixo a tipus de pel·lícules que sí poden ser famoses, però no aquí, ja que no gaudeixen del pressupost necessari per poder fer un màrqueting i una distribució tant espectacular com les que estem acostumats a veure a la cartellera. Com anava dient, aquestes pel·lícules són de països, majoritariament, de l'hemisferi sud, tot i que hi ha excepcions, així com varis tipus de seccions, però el que tenen en comú és el seu baig pressupost i també una temàtica "no comenrcial", i per tant fòra de l'àmbit consumista.Aquí teniu l'enllaç de la pàgina oficial: http://www.cinesdelsur.com, feu-hi una ullada ja que hi ha una àmplia varietat de seccions i de tipus de projeccions.
De moment n'he vistes tres:
The life after the fall (la vida després de la caiguda), és de producció Iraquí i del Regen Unit, i descriu, a través d'una familia benestant Iraquiana, la vida des que capturen a Sadam al 2003 fins al final del 2006. Està gravada amb una càmara de mà i pertany a la secció "Itinerarios". El seu interés recau en el fet de saber com viuen les persones iraquís, com són i com el problema xiita i sunnita es fa més i més violent. La recomano a tothom, però és dura, ja que es veu l'alegria de que hàgin capturat a Sadam, fins a la desesperació i el temor dels atemtats entre xiites i sunnites.
The other bank (la otra orilla), és una producció Georgiana i del Kazajstan, i explica la Odissea d'un nen, Teodo, refugiat de la guerra del 1992 d'Abjacia (on 65 mil abjacians van expulsar a 400 mil georigians amb l'ajuda de Rússia), que actualment viu a Tbilisi (capital de Georgia) i va a Abjacia (a la ciutat natal) a buscar al seu pare, tot i la recomanació d'algun amic de què hi ha un odi molt estés a Abjacia contra els georgians. Fantàstica pel·lícula, molt i molt dura. La recomano a tothom, i especialment a la gent que li agrada saber història.
$9,99, és una producció Isrealiana amb Austràlia, i explica la història d'uns veïns, on tot comença quan un d'ells es compra un llibre per 9,99 quan el seu pare acaba de topar-se amb un estrany personatge que és un vagabund. És una pel·lícula d'animació feta de "plastilina", no és gens dura (és bo que hi hagi alguna) hi ha una mica d'humor, i és una mica lenta. La recomano a tothom que vulgui passar una bona estona o desconnectar una mica.
Si teniu ocasió, veniu al festival, us ho recomano, les pel·lícules no costen més de 3 euros, es fan col·lòquis amb persones que han realitzat o ajudat a fer el film en sí, i de passada, veure Granada, que és preciosa. Si no podeu aquest any, planejeu per l'any que ve.
17.6.09
Dónde "IRAN" a parar???
Hoy me he levantado y lo primero que he leído y, me ha consternado, ha sido la noticia de 7 muertos en las manifestaciones de Irán.En realidad, muere más gente cada día por luchar por sus derechos; tampoco es nuevo el echo de un posible fraude en una "supuesta" democrácia...es más, en algunas democrácias consolidadas ha habido alguna que otra denuncia de fraude (ver elecciones de Al Gore vs Bush); pero, personalmente, tengo una predilección con este país, una espécie de sentimiento de empatía.
Podríamos decir que lo que sé de este país és gràcias a Marjane Satrapi (nacida en Irán y actualmente vive en Francia) que grácias a la narración de su vida a través del cómic (ver Persépolis) me transmitió parte de lo que la gente vive allí. También debo decir que la lectura del libro "el Sha" de Ryszard Kapuscinski y películas del director Abbas Kiarostami (famoso director de cine Iraní) me han hecho comprender mejor el tipo de vida Iraní, así como su evolución.
El pueblo Iraní siempre ha sido muy reivindicativo, pero no sin motivos; por lo tanto si, después de unas elecciones, una gran mayoría de gente sale día tras día, incluso una vez prohibidas las manifestaciones e incluso habiendo muertos, a reivindicar un posible fraude electoral, és que reclaman algo que les pertenece, el derecho a unas elecciones justas, sin trampa.
Des de este humilde blog, quiero apoyar enérgicamente a toda esta gente que se manifiesta día a día, y arriesga su vida para que en un futuro haya justicia y se respeten los derechos en IRAN.
16.6.09
Introducció al bucle infinit de les reflexions
Ens hem de plantejar alguns possibles bucles infinits com: què comportaria el fet de reflexionar mentre estem fent moltes flexions, és a dir, mentre re-flexionem!!!
Primer de tot, és important mantenir la calma, ja que potser, el propi lector al llegir la frase anterior, li ha vingut al cap alguna immatge d'algun moment (momentani) de la seva vida, on la situació expressada anteriorment (el fet de reflexionar mentre re-flexionava), li hagi succeït, i aleshores tingui un cúmul de remordiments per la possiblitat d'haver desencadenat una sèrie d'esdeveniments metafísics i galàctics, on la conjunció dels planetes haguès pogut provocar, posem per exemple, en el pitjor dels casos, un forat negre!!!
Ja us dic ara que no patiu, deixeu de tenir remordiments, ja que primer de tot hem d'analitzar la frase. El fet de reflexionar (tornar al passat), comporta una gran despesa energètica cerebral i/o mental, el que podríem denominar desgast neuronal. Per altre banda quan re-flexionem (moltes flexions seguides) comporta un altre típus de despesa energètica, però aquesta és muscular.
Per tant, el fet d'utilitzar les dues despeses alhora és una fal·làcia i és més, si algú li ha vingut al cap una immatge d'ell/a mateix/a fent flexions mentre reflexionava, s'enganya a si mateix, és més, us invito a que reflexioneu mentre re-flexioneu (posant en joc un possible forat negre a la nostre galàxia) i comprovar per vosaltres mateixos que és impossible.
Fins aquí la introducció a bucles infinits de les reflexions...
Primer de tot, és important mantenir la calma, ja que potser, el propi lector al llegir la frase anterior, li ha vingut al cap alguna immatge d'algun moment (momentani) de la seva vida, on la situació expressada anteriorment (el fet de reflexionar mentre re-flexionava), li hagi succeït, i aleshores tingui un cúmul de remordiments per la possiblitat d'haver desencadenat una sèrie d'esdeveniments metafísics i galàctics, on la conjunció dels planetes haguès pogut provocar, posem per exemple, en el pitjor dels casos, un forat negre!!!
Ja us dic ara que no patiu, deixeu de tenir remordiments, ja que primer de tot hem d'analitzar la frase. El fet de reflexionar (tornar al passat), comporta una gran despesa energètica cerebral i/o mental, el que podríem denominar desgast neuronal. Per altre banda quan re-flexionem (moltes flexions seguides) comporta un altre típus de despesa energètica, però aquesta és muscular.
Per tant, el fet d'utilitzar les dues despeses alhora és una fal·làcia i és més, si algú li ha vingut al cap una immatge d'ell/a mateix/a fent flexions mentre reflexionava, s'enganya a si mateix, és més, us invito a que reflexioneu mentre re-flexioneu (posant en joc un possible forat negre a la nostre galàxia) i comprovar per vosaltres mateixos que és impossible.
Fins aquí la introducció a bucles infinits de les reflexions...
Sobre la reflexió
Si ens fixem amb la paraula reflexionar, i la separem en 2: re i flexionar, ens adonem que "re" forma part de l'anomenada iteració, repetir accions...etc, i "flexionar" està banstant clar: és un moviment del múscul, però hom s'adonarà compte que aquest mot està altament relacionat amb el termer "fer flexions" és a dir, el que fèiem al cole...en realitat encara hi ha gent que en fa.
Per tant, després d'aquest anàlisi (la veritat que és poc exhaustiu) podrem concloure, d'una manera totalment arbitrària, que el mot reflexionar és tornar a fer flexions. Pels esportistes pensaran que és el que fan cada dia, perquè només examinaran la part de la paraula directe, però d'una manera recambolesca, podem afirmar que reflexionar és tornar al cole, és a dir al passat.
És tant simple com que aquí explicaré el que em surti de...ejem, i també intentaré que la gent (que ja m'ho estan demanant) pugui participar.
Bon diaaaaaaaaaaa!!!
Per tant, després d'aquest anàlisi (la veritat que és poc exhaustiu) podrem concloure, d'una manera totalment arbitrària, que el mot reflexionar és tornar a fer flexions. Pels esportistes pensaran que és el que fan cada dia, perquè només examinaran la part de la paraula directe, però d'una manera recambolesca, podem afirmar que reflexionar és tornar al cole, és a dir al passat.
És tant simple com que aquí explicaré el que em surti de...ejem, i també intentaré que la gent (que ja m'ho estan demanant) pugui participar.
Bon diaaaaaaaaaaa!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)