23.7.09

KOLIMÁ, GULAG i altres misèries (b)




















Riu Kolymá--------------------------------------Placa a la memória de Shálamov


Kolimá és una zona de Rússia (com es pot apreciar a la primera fotografia) que està situada prácticament a la part ártica, és a dir, molt al nord i molt fred. Durant l' època comunista es va descobrir jaciments d'or i, durant el mandat d'Stalin, es va enviar a aquesta part aïllada del món (i a altres parts igualment inhumanes) a nombrosos presos per realitzar treballs forçats a les mines per extreure or i d'altres minerals.

Haig de dir que a les persones que apresaven no eren delinqüents tal i com els coneixem actualment (la majoria no havia assassinat a ningú, no havia robat, ni havien realitzat altres crims que estan descrits al codi penal), molts d'ells creien en el comunisme, però estaven en contra del règim d'Stalin, a vegades es basaven en petits comentaris en contra, per la qual cosa et podien caure 10 anys de treballs forçats; per tant, la llibertat d'expressió no existia.

No només et condemnaven a treballar en zones infrahumanes, sinó que les condicions alimentàries i de resguard eren pèsimes, així com el vestuari, la higiene i les lliteres inadequadades. Per acabar-ho de dramatizar, els soldats que estaven a la zona (segurament els havia tocat anar per obligació) maltractaven als reclusos traient-los el menjar, colpejant-los quan no arribaven a la norma (la norma era una fita mínima, a vegades expressada en pes, que cada pres havia de fer al dia, per exemple: 25 kg de terra extret) i altres actes despreciables.

Molta gent no sobrevivia, però per sort tenim el testimoni, com Varlam Shalámov (a la fotografia de la dreta es pot observar una placa commemorativa situada a la seva ciutat natal Vológda). Va estudiar lleis a la Universitat Estatal de Moscú, on es va unir al grup d'orientació Trotskista. El van condemnar un primer cop (3 anys de treballs) per difondre Cartes al Congrés del Partit, el testament de Lenin on criticava el règim d'Stalin, així com haver participat en manifestacions en contra d'aquest. Un cop va sortir es va casar i va tenir una filla, però poc després el van tornar a condemar a 5 anys de treballs a Kolimá, altre cop per "activitats trotskistes contrarevolucionàries". Un any després d'haver sortit, el van tornar a condemnar a Kolimá, aquest cop de 10 anys de treballs, per haver declarat que Ivan Bunin (poeta que a la seva obra "Un diari de la Revolució", explica com es vivia a Odessa y a Moscú els dies de la revolució russa) era un autor rus clàssic.

Va poder sobreviure a tanta misèria gràcies a un metge que li va salvar la vida i el va nombrar ajudant d'infermeria. Quan va ser lliberat, va haver d'afrontar la dissolució de la seva família, amb el greuge de que una de les seves filles no va voloer tractar més amb ell.
Quan va morir Stalin (1953) se li va permetre abandonar Magadan, i es va instal·lar Oblast, on va escriure el seu llibre de relats curts: Relats de Kolimá volum I i II, editat per minúscula, on descriu totes les penes i desgràcies de la vida a les mines, i com se les s'espavilaven per sobreviure dia a dia.
Recomano a tothom aquest llibre, és dur, però sincer i amb moltes reflexions personals.










Alexandr Solzhenitsyn

Un altre llibre que també recomano és Arxipèleg Gulag de Alexandr Solzhenistyn. És una obra molt més extensa, també de caràcter autobiogràfic, on relata la seva captura, tots els anys que va estar fent treballs forçats i els seu exili. El vaig començar a llegir, i em va captivar molt, ja que està molt ben escrit.


El que em captiva més de tots aquest relats de vides miserables, és la força humana; Varlam explica una vegada i altre, que no podia suïcidar-se, que l'empenyia una extranya força a segir. També comenta que la gent que treballava en aquell indret ja no eren persones, ja no tenien sentiments, ni d'odi ni d'alegria, frase que em recorda a "Si això és un home" de Primo Levi (jueu d'origen italià que va estar en el camp de concentració de l'holocaust nazi d' Auschwitz).

Recomano a tothom que llegeixi aquest testimonis sobre les vides i pensaments d'aquest autors (i d'altres). Crec que et fan pensar més que qualsevol columna d'opinió o article del diari, o historiadors...el fet d'haver viscut una experiència com aquesta (al límit de tot èsser humà) fa que les reflexions vagin més enllà del que coneixem (i que espero que ningú hàgi de coneixer a la pròpia pell) i em fa sentir una gran admiració per a tota la gent que, sofrint dia a dia en condicions extremes, hagi decidit seguir endavant, i em fa pensar en la vida actual, i minimitzar les meves queixes sobre les condicions en les quals vivim la majoria i de la sort que tenim.




En castellano:

KOLIMÁ, GULAG y otras miserias

















Río Kolymá----------------------------------------------Varlam Shalámov

Kolimá es una zona de Rusia (cómo se puede apreciar en la primera fotografía) que está situada prácticamente en la parte ártica, es decir, muy al norte y muy frío. Durante la época comunista se descubrió yacimientos de oro y, durante el mandato de Stalin, se envió a esta parte aislada del mundo (y a otras partes igualmente inhumanas) a numerosos presos para realizar trabajos forzados a las minas para extraer oro y otros minerales.

Debo decir que a las personas que arrestaban no eran delincuentes tal y como los conocemos actualmente (la mayoría no había asesinado a nadie, no había robado, ni había realizado otros crímenes que están descritos en el código penal), muchos de ellos creían en el comunismo, pero estaban en contra del régimen de Stalin, a veces se basaban en pequeños comentarios en contra, por lo cual te podían caer 10 años de trabajos forzados; por lo tanto, la libertad de expresión no existía.

No sólo te condenaban a trabajar en zonas infrahumanas, sino que las condiciones alimentarias y de resguardo eran pésimas, así como el vestuario, la higiene y las camas inadecadas. Para dramatizarlo más, los soldados que estaban en la zona (seguramente les había tocado ir por obligación) maltrataban a los reclusos quitándoles la comida, golpeandolos cuando no llegaban a la norma (la norma era un mínimo, a veces expresada en peso, que cada preso debía hacer al día, por ejemplo: 25 kg de tierra extraída) y otros actos despreciables.

Mucha gente no sobrevivía, pero por suerte tenemos testigos, como Varlam Shalámov (a la fotografía de la derecha se puede observar una placa conmemorativa situada en su ciudad natal Vológda). Estudió leyes en la Universidad Estatal de Moscú, donde se unió al grupo de orientación Trotskista. Lo condenaron una primera vez (3 años de trabajos) por difundir Cartas al Congreso del Partido, el testamento de Lenin donde criticaba el régimen de Stalin, así como haber participado en manifestaciones en contra de éste. Una vez que salió se casó y tuvo una hija, pero poco después lo volvieron a condemar a 5 años de trabajos a Kolimá, otro vez por "actividades trotskistas contrarevolucionarias". Un año después de haber salido, lo volvieron a condenar a Kolimá, esta vez 10 años de trabajos, por haber declarado que Ivan Bunin (poeta que en su obra "Un diario de la Revolución", explica como se vivía en Odessa y Moscú los días de la revolución rusa) era un autor ruso clásico.

Pudo sobrevivir a tanta miseria gracias a un médico que le salvó la vida y lo nombró ayudante de enfermería. Cuando fue liberado, tuvo que afrontar la disolución de su familia, con el agravio de que una de sus hijas no quiso volver a tratar más con él. Cuando murió Stalin (1953) se le permitió abandonar Magadan, y se instaló en Oblast, dónde escribió su libro de relatos cortos: Relatos de Kolimá volumen I y II, editado por minúscula, dónde describe todas las penas y desgracias de la vida en las minas, y como se las apañan por sobrevivir día a día.
Recomiendo a todo el mundo este libro, es duro, pero sincero y con muchas reflexiones personales.










Alexandr Solzhenitsyn

Otro libro que también recomiendo es Archipiélago Gulag de Alexandr Solzhenistyn. Es una obra muy extensa, también de carácter autobiográfico, dónde relata su captura, todos los años que estuvo haciendo trabajos forzados y su exilio. Lo empecé a leer, y me cautivó mucho, puesto que está muy bien escrito.


Lo que me cautiva más de todos estos relatos de vidas miserables, es la fuerza humana; Varlam explica una vez y otra, que no podía suicidarse, que lo empujaba una extraña fuerza a seguir. También comenta que la gente que trabajaba en aquel lugar ya no eran personas, ya no tenían sentimientos, ni de odio ni de alegría, frase que me recuerda a "Si esto es un hombre" de Primo Levi (judío de origen italiano que estuvo en el campo de concentración del holocausto nazi de Auschwitz).

Recomiendo a todo el mundo que lea estos testimonios sobre las vidas y pensamientos de estos autores (y de otros). Creo que te hacen pensar más que cualquier columna de opinión o artículo del diario, o historiadores...el hecho de haber vivido una experiencia como esta (al límite de todo ser humano) hace que las reflexiones vayan más allá de lo que conocemos (y que espero que nadie tenga que conocer en su propia piel) y me hace sentir una gran admiración para toda la gente que, sufriendo dia a dia en condiciones extremas, haya decidido seguir adelante, y me hace pensar en la vida actual, y minimizar mis quejas sobre las condiciones en las que vivimos la mayoría y de la suerte que tenemos.

16.7.09

La procedencia de las palabras

Retrato del Dios Pan


Hay ciertos términos que actualmente usamos en frases y oralmente, y los tenemos muy asumidos e interiorizados, pero muchos de estos han sufrido una evolución; provienen de una palabra o palabras originales y durante el paso de los años se han transformado, es decir, tienen su propia historia:


Boicot: James C. Boycott, administrador de las fincas del conde Erne en Irlanda, en 1880 se negó a aceptar las exigencias de la Liga Agraria para que se redujeran las contribuciones. Por esta razón se vio aislado y excluido de toda relación con los irlandeses que habitaban en este condado. Desde entonces toda resistencia pasiva se conoce como boicot.

Morfina: la razón por la cual el científico F.W. Sturner propuso el no mbre de Morfina para este analgésico que suprime el dolor por adormecimiento, fue porque Morfeo era el dios griego que provocaba el sueño a los hombres. De modo que al que le inyectan morfina, está metafóricamente hablando, "en brazos de Morfeo".

Pánico: Pan era el dios de los rebaños y los pastores en la mitología griega, hijo de Hermes y de la ninfa Dríope. El terror que causaban los ruidos en montes y valles y que se creían provocados por él, diema panikón, "terror causado por Pan", luego se abrevió en panikón, que ha pasado al castellano como pánico, "miedo grande e inmotivado". Se le representaba como una divinidad deforme, medio hombre, medio macho cabrío, con barba y curenos, coronados de agujas de pino y tocando el caramillo. Eso en sus días de calma, porque como también era el dios de la fecundidad y de la potencia sexual, cuando se ponía flamenco atacaba a las mujeres y jóvenes de uno y otro sexo gritando estruendósamente, produciendo el llamado "terror pánico".


Todos estos términos, estan extraídos del libro "Vademecum Jurídico" escrito por José Francisco Escudero Moratalla, Joaquín Frigola Vallina y Gerard Casas Soler, y editado por Bosch.

7.7.09

Primer, els primers (b)





A les immatges superiors, la de l'esquerra pertany a un retrat de Marin Mersenne i l'altre d'Euclides.

Al voltant del 300 a.C. Euclides, a la seva obra Elements (gran estudi matemàtic, on s'hi troba, disposats en varios volums, el desenvolupament i descobriment de nombres primers) demostra que els nombres primers són infinits. Des d'aquell moment s'han fet nombrosos estudis sobre la recerca de nombres primers, en els quals s'ha intentat buscar algun tipus de connexió entre ells.

Marin Mersenne, (1588-1648) fou teóleg i científic dels números i de la música. Va realitzar estudis sobre nombres primers, i va designar una manera de buscar-los:
2^p - 1, on p és un altre número primer. Actualment, els números primers que es troben a partir d'aquesta fórmula s'anomenen números primers de Mersenne.

Tot això ve arran d'una notícia que vaig llegir al diari "Publico" de l'edició del diumenge dia 5 de juliol, on a l'apartat de ciència hi havia un article que parlava de la cerca dels nombres primers, ja que s'ha descobert l'últim número d'aquest tipus, i aquest és un número de Mersenne: 2^(42.643.801) - 1, que disposa de més 12 milions de xifres, i cito textualment del diari: "si un ejemplar de Publico tiene 56 páginas, harían falta los periódicos de dos meses para escribirlo".

Alguns de vosaltres es preguntarà: quí i per què es perd el temps buscant números primers tant grans?? La importància dels nombres primers de gran tamany té una aplicació directe per la criptografia, per exemple les claus bancàries a internet fucionen amb aquests números. A més, l'empresa Electronic Frontier Fundation dóna 150.000 dólars al qui trobi el primer nombre primer de més de 100 milions de xifres, i també hi ha matemàtics que els suposa un repte.
També existeix una organització, www.mersenne.org, en el que pots connectar el teu ordinador en xarxa amb milers, perque així la suma de molts ordinadors pugin trobar un nou número primer.

Tot això sembla una bogeria, però té alguna cosa a veure els números primers amb la naturalesa???

Us deixo aquest text, perquè hi penseu una bona estona:

Existeix una espècie de grill que té un cicle vital molt llarg: de l'ou surt la làrva, i aquesta (que està sota terra) no surt a la superfície fins que han passat 17 anys, llavors els grills adults invadeixen el paissatge, una setmana més tard s'aparellen, posen els ous i es moren.
Si us fixeu, el cicle és de 17 anys, un número primer...hi ha alguna relació o és una coincidència?

Existeix un paràsit d'aquests grills que també té un cicle vital, i, d'una manera evolutiva, el grill intenta evitar. Suposem que el paràsit té un cicle vital de 2 anys, aleshores, el grill vol evitar tenir un cicle vital divisible per 2, sinó coincidiríen regularment. D'aquesta manera també intenta evitar un cicle curt i divisible pel cicle del paràsit. Per tant, si vol evitar trobar-se amb el seu paràsit, la millor estratègia del grill és fer un cicle de vida llarg que duri un número primer d'anys. Com que res divideix 17, el grill rarament es trobarà amb el paràsit: si aquest tingués un cicle de 2 anys, coincidiríen cada 34 anys, o si tingués un cicle més llarg, com per exemple 16 anys, es trobaríen cada 272 anys (16x17).

El paràsit, però, vol lluitar per poder parasitar el grill, però només té dos cicles vitals que incrementen la freqüència de les coincidències: el cicle anual o el mateix cicle de 17 anys del grill. Ara bé, és poc probable que el paràsit pugui sobreviure i reapareixi 17 anys seguits, ja que les 16 primeres aparicions no hi hauria grill als que pugués parasitar. Altrament, si volen conseguir un cicle de 17 anys, les generacions de paràsits hauran d'evolucionar primer durant 16 anys. Això significa que, en algun estadi evolutiu de la seva vida, el paràsit i el grill no coincidiran durant 272 anys. En qualsevol cas, el cicle vital llarg dels grills, i el número primer d'anys, els protegeix.

Això podria explicar per què no ha estat trobat mai el suposat paràsit. Per la lluita per coincidir amb el grill, probablement ha continuat allargant el seu cicle vital, fins conseguir traspassar la barrera dels 16 anys. Llavors deixa de coincidir durant 272 anys; mentres tant la falta de coincidència amb els grills la portarà a l'extinció. El resultat és un grill amb un cicle vital de 17 anys, cicle que ja no li fa cap falta perquè el seu paràsit ja no existeix.

(text extret de: "Como se protege la cigarra con números primos" de Eric Goles)



En castellano:

ESTOS PRIMOS NO TIENEN NADA DE PRIMOS

En las imágenes superiores, la de la izquierda pertenece a un retrato de Marin Mersenne y la otra es de Euclides.

Alrededor del 300 a.C. Euclides, en su obra Elementos (gran estudio matemático, donde se encuentra, dispuestos en varios volúmenes, el desarrollo y descubrimiento de números primos) demuestra que los números primos son infinitos. Desde aquel momento se han hecho numerosos estudios sobre la búsqueda de números primos, en los cuales se ha intentado buscar algún tipo de conexión entre ellos.

Marin Mersenne, (1588-1648) fue teólogo y científico de los números y de la música. Realizó estudios sobre números primos, y designó una manera de buscar números primos: 2^p - 1, dónde p es otro número primo. Actualmente, los números primos que se encuentran en esta fórmula se denominan números primos de Mersenne.

Todo esto viene a raíz de una noticia que leí en el diario "Publico" de la edición del domingo día 5 de julio, dónde en el apartado de ciencia había un artículo que hablaba de la busca de los números primos, puesto que se ha descubierto el último de éstos, y es un número de Mersenne: 2^(42.643.801) - 1, que dispone de más 12 millones de cifras, y cito textualmente del diario: "si un ejemplar de Publico tiene 56 páginas, harían falta los periódicos de dos meses para escribirlo".

Algunos de vosotros se preguntará: quien y por qué se pierde el tiempo buscando números primos tan grandes?? La importancia de los números primos de grande tamaño tiene una aplicación directa en la criptografía, por ejemplo las claves bancarias en internet fucionan con estos números. Además, la empresa Electronic Frontier Fundation da 150.000 dólars a quien encuentre el primer número primo de más de 100 millones de cifras, y también hay matemáticos que les supone un reto. También existe una organización, www.mersenne.org, en el que puedes conectar tu ordenador en red con millares, porque así la suma de muchos ordenadores puedan encontrar un nuevo número primo.

Todo esto parece una locura, pero tiene algo que ver los números primos con la naturaleza???

Os dejo este texto, para que penséis un buen rato:

Existe una especie de cigarra que tiene un ciclo vital muy largo: del huevo sale la larva, y ésta (que está bajo tierra) no sale a la superficie hasta que han pasado 17 años, entonces las cigarras adultas invaden el paisage, una semana más tarde se emparejan, ponen los huevos y se mueren. Si os fijáis, el ciclo es de 17 años, un número primo...hay alguna relación o es una coincidencia?

Existe un parásito de estas cigarras que también tiene un ciclo vital, y, de una manera evolutiva, las cigarras intentan evitar. Suponemos que el parásito tiene un ciclo vital de 2 años, entonces, la cigarra quiere evitar tener un ciclo vital divisible por 2, sino coincidirían regularmente. De este modo también intenta evitar un ciclo corto y divisible por el ciclo del parásito. Por lo tanto, si quiere evitar encontrarse con su parásito, la mejor estrategia de la cigarra es hacer un ciclo de vida largo que dure un número primo de años. Como que nada divide 17, la cigarra raramente se encontrará con el parásito: si este tuviera un ciclo de 2 años, coincidiríen cada 34 años, o si tuviera un ciclo más largo, como por ejemplo 16 años, se encontrarían cada 272 años (16x17).

El parásito quiere luchar para poder parasitar a la cigarra, pero sólo tiene dos ciclos vitales que incrementan la frecuencia de las coincidencias: el ciclo anual o el mismo ciclo de 17 años de la cigarra. Ahora bien, es poco probable que el parásito pueda sobrevivir y vuelva a aparecer 17 años seguidos, puesto que las 16 primeras apariciones no habría cigarras a las que pudiera parasitar. De lo contrario, si quisieran conseguir un ciclo de 17 años, las generaciones de parásitos tendrán que evolucionar primero durante 16 años. Esto significa que, en algún estadio evolutivo de su vida, el parásito y la cigarra no coincidirán durante 272 años. En cualquier caso, el ciclo vital largo de las cigarras, y el número primo de años, las protege.

Esto podría explicar por qué no ha sido encontrado nunca el supuesto parásito. A la lucha por coincidir con la cigarra, probablemente ha continuado alargando su ciclo vital, hasta conseguir traspasar la barrera de los 16 años. Entonces dejará de coincidir durante 272 años; mientras tanto la falta de coincidencia con las cigarras la traerá a la extinción. El resultado es una cigarra con un ciclo vital de 17 años, ciclo que ya no le hace ninguna falta porque su parásito ya no existe.

(texto extraído de: "Como se protege la cigarra con números primos" de Eric Gargantas)

3.7.09

Solució de l'enigma (b)



"La immatge és un possible ordinador primitiu per dins (i d'una manera esquemàtica sobre paper, que si l'obriu no veureu res d'això)"

Hola a tothom...avui explicaré la solució de l'enigma d'un anterior missatge que portava per títol: S'10101100101010111010...ETC, i aquest títol a la vegada és l'enigma...

Per resoldre adequadament aquest enigma, hem de tenir en compte les eines que comentava al missatge original:

1) Primer de tot els 0 i 1 que hi ha al títol són part d'un número en binari.
2) Gràcies a l'aportació de l'Àlex sabem que els humans (i no pas els ordinadors) treballem amb hexadecimal, per poder manejar millor els nombres en binari.
3) També sabem que quatre dígits d'un número binari és 1 dígit hexadecimal.
4) El número del títol posseeix 20 dígits, per tant 5 dígits d'hexadecimal. Els agruparé de 4 en 4 i els passaré a hexadecimal (per si no recordeu, al missatge anterior està explicat com es passa d'un a altre i quins són els dígits hexadecimals):
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1100(binari) = 1·2^3 + 1·2^2 = 12(decimal) = C (hexadecimal)
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1011(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 + 1·2^0 = 11(decimal) = B (hexadecimal)
1010(binari) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)

5) per tant, si ho substituïm: S'ACABA...ETC
6) encara falta perfilar, com havia donat de pista anteriorment, la meva assignatura de zeros i uns s'anomena: Estructura i Tecnologia de Computadors, que són les sigles ETC.
7) Ara sí que ho tenim tot: S'ACABA...Estructura i Tecnologia de Computadors

Crec que molts haureu arribat a aquesta conclusió...moltes felicitats (aquest és el premi). Res, la veritat és que se'm va acudir quan estudiava ETC, i ja volia acabar els exàmens.

Una salutació molt gran!!! Bon estiu, que ja estem a Juliol!!!




EN CASTELLANO:

SOLUCIÓN DEL ENIGMA

"La imagen es un possible ordenador primitivo por dentro (y de una manera esquemática sobre papel, que si lo abrís no vereís nada de esto)"

Hola a todo el mundo...hoy explicaré la solución del enigma de un anterior mensaje que traía por título: Se 10101100101010111010...ETC, y este título a la vez es el enigma...

Para resolver adecuadamente este enigma, debemos tener en cuenta las herramientas que comentaba al mensaje original:

1) Antes que nada los 0 y 1 que hay al título son parte de un número en binario.
2) Gracias a la aportación de Álex sabemos que los humanos (y no los ordenadores) trabajamos con hexadecimal, para poder manejar mejor los números en binario.
3) También sabemos que cuatro dígitos de un número binario es 1 dígito hexadecimal. 4) El número del título posee 20 dígitos, por lo tanto 5 dígitos en hexadecimal. Los agruparé de 4 en 4 y los pasaré a hexadecimal (por si no recordáis, al mensaje anterior está explicado como se pasa de uno a otro y cuales son los dígitos hexadecimals):
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1100(binario) = 1·2^3 + 1·2^2 = 12(decimal) = C (hexadecimal)
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)
1011(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 + 1·2^0 = 11(decimal) = B (hexadecimal)
1010(binario) = 1·2^3 + 1·2^1 = 10(decimal) = A (hexadecimal)

5) por lo tanto, si lo sustituimos: Se ACABA...ETC
6) todavía falta perfilar, como había dado de pista anteriormente, mi asignatura de ceros y unos se denomina: Estructura y Tecnología de Computadores, que son las siglas ETC.
7) Ahora sí que lo tenemos todo: Se ACABA...Estructura y Tecnología de Computadores

Creo que muchos habréis llegado a esta conclusión...muchas felicidades (este es el premio).
Nada, la verdad es que se me acudió cuando estudiaba ETC, y ya quería acabar los exámenes.

Un saludo muy grande!!! Buen verano, que ya estamos A Julio!!!