INTERNET I ELS RISCOS DE L'ÚS QUOTIDIÀ

Dins l'àrea de les noves tecnologies, actualment esteses pràcticament en totes les activitats humanes, l'ús d'Internet és imprescindible i, com indiquen estudis recents, hi ha certa part de la població que n'abusa, desembocant en una addicció. Així, Enrique Echeburúa diu: "qualsevol acte que provoca plaer pot ser susceptible de convertir-se en addicció", aleshores, Internet ofereix aquesta possibilitat reforçant l'estat emocional. A continuació mostraré els possibles riscos d'un ús desmesurat i com poder prevenir-los.

D'entrada, les causes que provoquen l'addicció a Internet poden estar vinculades amb el desenvolupament d'altres addiccions psicològiques ja existents en el propi usuari com el joc, sexe, compres, etc. Tanmateix, hi ha certes addiccions que s'atribueixen únicament a Internet com el xat, que comporta el fet de poder ser acceptat socialment, canvi de personalitat... I la cerca d'informació compulsiva, que es tracta de divagar hores per Internet sense un objectiu fix, únicament indagant en pàgines divulgatives.

Consegüentment, els efectes negatius per la salut repercuteixen en el sedentarisme, danys oculars i disminució del son. A més, s'observa que a nivell social hi ha una reducció de la vida en grup, augmentant la soledat i provocant depressió. Per tant, crec que una de les maneres més senzilles per prevenir aquest fet és que tinguem present els riscos, limitar l'ús d'Internet només quan sigui necessari, millorar la posició ergonòmica davant el computador i, des de l'administració, es podrien realitzar accions educatives per conscienciar i preveure aquesta addicció des de les escoles.

Axií doncs, penso que les noves tecnologies s'han introduït ràpidament i hem assumit el seu ús d'una manera quotidiana i, sense saber-ho, estem exposats a un mitjà de comunicació que pot servir de vehicle per desencadenar certes addiccions. Per tant, crec que és prioritari el coenixametn d'aquest fet i dominar la tecnologia, és a dir, tenir el control.




Bibliografia:

MADRID LÓPEZ, NACHO (2000). La adicción a Internet. [en línia]. http://www.psicologia-online.com/colaboradores/nacho/ainternet.htm. [Data de consulta: 23/05/2010].

DR. GONZÁLEZ RODRÍGUEZ, MP; DR. DE LA ROSA MORALES, V (2007). Riesgos de la adicción a Internet en adolescentes. [en línia]. http://www.Intramed.net/contenidover.asp? contenidoID=50589. [Data de consulta: 23/05/2010].

ECHEBURÚA, ENRIQUE. Grupo de mayor riesgo de adicción a Internet: jóvenes compulsivos con baja autoestima. [en línia]. http://www.drogadicciones.com/varios/grupo-de-mayor-riesgo-de-adiccion-a-Internet-jovenes-impulsivos-con-baja-autoestima/. [Data de consulta: 24/05/2010]

Solucions paradoxals

Espero que hàgiu divagat i pensat les respostes de les paradoxes escrites a l'anterior entrada, però sobretot espero que us hàgiu divertit tant com jo, ja que, personalment, disfruto molt amb aquestes inflexions del llenguatge, ja sigui oral, matemàtic o formal.

A continuació refrescaré l'enunciat, i comentaré la solució:

1. Els tres enunciats falsos:
Aquí tenim tres enunciats falsos. Sabries dir quins són?
1. 2 + 2 = 4
2. 3 x 6 = 17
3. 14 / 2 = 7
4. 12 -4 = 7
5. 10 + 4 = 14

Efectivament tothom haurà vist que el punt 2 i el 4 no són correctes, per tant...quin és el tercer enunciat fals?? Doncs el mateix títol que diu: Aquí tenim tres enunciats falsos, és flaç, ja que només n'hi ha dos.

2. Aprovar examen:
Un professor, en un examen oral, li diu a l'alumne: "si contestes correctament a l'última prgunta t'aprovaré", i la pregunta va ser: "aprovaràs aquest examen?". L'alumne s'ho va pensar, va contestar i el professor no va tenir més remei que aprovar-lo. Què va dir l'alumne???

La única resposta que pot donar l'alumne és: NO. Si diguès el contrari, dependria dels exercicis que haguès fet anteriorment, i si encertès, doncs seria un punt més, però si no l'encerès, seria un altre punt no guanyat.
En canvi, si contesta negativament i el professor el suspèn, hauria encertat la resposta, cosa que li donaria el punt necessari per aprovar; i si el professor l'aprova, no hauria contestat bé a l'última pregunta, cosa que faria perdre aquest punt...per tant, el professor, davant d'aquesta paradoxa es queda perplex, i l'aprova!!!

Al final les paradoxes guanyen, almenys en aquest blog!!


3. Errors:
En aquestes frases es cometen dos errors:
1. Roma és la capital d'Itàlia.
2. Dos per dos és igual a cinc.
3. Quatre és la meitat de vuit.

Aquesta és la més complicada, ja que si ens fixem bé, la frase resa que hi ha dos errors; com en la primera paradoxa, veiem que nomès hi ha un punt erroni, el 2, per tant podem pensar que l'altre error és el mateix enunciat, però, si pensem d'aquesta manera, veiem que l'enunciat és correcte, ja que hi ha dos errors, el pròpi enunciat i el punt 2, per tant, podem concloure que l'enunciat és correcte, però ja hi tornem a ser, si l'enunciat és correcte, només tenim 1 error, el punt 2, i per tant l'enunciat és erroni...etc...i així podem estar fins a l'infinit.

Espero que us hagin agradat, i espero que si no hi esteu d'acord m'ho feu saber o penjeu les vostres possibles solucions!!!

PD: deixaré una nova paradoxa, a veure si la sabeu...

La història és que, uns exploradors que estan per algun indret allunyat, són capturats per una tribu antropòfaga; aquests devoren un per un a totes les persones de l'expedició, i deixen el cap pel final, al qual li deixen decidir el seu destí, i li proposen que digui unes paraules; si la frase és verdadera, el matarán apunyalat, i si la frase és falsa, el mataran a la forca... què diu l'home per salvar-se??

Paradoxes

A la imatge es pot observar una part d'una escultura de Zenón, filósof grec nascut a Elea uns 400 anys a.C. Aquest va plantejar una sèrie de paradoxes, conegudes avui dia com paradoxes de Zenón, per demostrar la teoria de Parménides que afirmava que tot el que ens rodejava era ilusori. Zenón és el responsable de les paradóxes d'Aquiles i la tortuga, entre d'altres.

Paradoxa prové de para (més enllà) i doxa (opinió, creencia), per tant significa més enllà del que és creeible. Tot i així, té varis significats:

1. Afirmació que sembla falsa, tot i que és verdadera.
2. Afirmació que sembla verdadera, tot i que és falsa.
3. Conjunt de premises que semblen verdaderes, però fan arribar a contradiccions lògiques (falacies).
4. Declaració, la veracitat o falsedat de la qual, no es pot dir.

Per mi, les paradoxes engloben varis elements que et fan pensar, si més no, et quedes una bona estona plantejant la frase buscant la seva veracitat. Per exemple:

"Hi ha 10 classes de persones, les que saben el sistema binari, i les que no".

Aquesta afirmació, sembla falsa o incompleta (i per tant falsa) però si busques en binari 10 i ho poasses a la numeració decimal (que és la que fem servir tots), t'adones compte que 10 en binari = 2 en decimal. Per tant, podem dir que la frase és correcte.

Hi ha algunes frases paradóxals que fins i tot fan bastanta gràcia:

"¿Si un abogado enloquece, pierde el juicio?"

"No existeixen frases de seis paraules"

"Jo abans era molt indecís, però ara no estic tant segur"

Aquests exemples anteriors són paradoxes autoreferencials, és a dir, dins la pròpia frase trobem paraules que poden donar lloc a la contradicció.

A continuació us deixaré uns enigmes paradoxals per què els penseu, i més endavant posaré les solucions:

1. Els tres enunciats falsos:
Aquí tenim tres enunciats falsos. Sabries dir quins són?
1. 2 + 2 = 4
2. 3 x 6 = 17
3. 14 / 2 = 7
4. 12 -4 = 7
5. 10 + 4 = 14

2. Aprovar examen:
Un professor, en un examen oral, li diu a l'alumne: "si contestes correctament a l'última prgunta t'aprovaré", i la pregunta va ser: "aprovaràs aquest examen?". L'alumne s'ho va pensar, va contestar i el professor no va tenir més remei que aprovar-lo. Què va dir l'alumne???

3. Errors:
En aquestes frases es cometen dos errors:
1. Roma és la capital d'Itàlia.
2. Dos per dos és igual a cinc.
3. Quatre és la meitat de vuit.


Dintre de poc, les solucions!!!